Pobresa
Només un 8% dels qui ho necessiten aconsegueixen l'Ingrès Mínim Vital
La complexitat del procediment i els requisits fan que la majoria de peticions es desestimin
Tres de cada quatre sol·licituds d'Ingrés Mínim Vital (IMV) -el 73%- han estat denegades i només arriba al 8% de la població que viu sota el llindar de la pobresa, la qual cosa s'atribueix principalment a la complexitat del procediment i els exigents requisits.
Són les últimes dades publicades pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que registren gairebé 100.000 sol·licituds pendents de resoldre i una quantia mitjana de la prestació per beneficiari de 172 euros mensuals i de 436 per llar.
Actualment s'ha concedit l'IMV a 800.000 persones, prop de la tercera part dels beneficiaris previstos pel Govern, que era 2.300.000 persones.
La cobertura de l'Ingrés Mínim Vital continua sent desigual en el territori nacional, amb comunitats com Catalunya, amb el 4,9% de perceptors de l'ingrés respecte a la població sota el llindar de la pobresa; Canàries, amb el 5,5%, i Balears, el 5,8%.
En l'altre extrem, Navarra (22,2%), Melilla (20,3), Ceuta (19,4) i Aragó (15,2%).
L'anàlisi, realitzat per l'Associació de Directores i Gerents en Serveis Socials amb les dades oficials, exposa que malgrat la crisi social, han estat aprovats 337.000 expedients i l'IMV no executa ni la meitat del pressupost anual.
«En nou mesos la Seguretat Social només ha desemborsat 1.400 milions d'euros dels 3.000 anuals previstos», denúncia el seu president José Manuel Ramírez.
Fins a setembre 2021, s'havien rebut 1,45 milions de sol·licituds, de les quals el 91% eren expedients vàlids.
En els primers 15 mesos des de la seva posada en marxa, s'han tramitat 1,24 milions de sol·licituds, mentre que queden gairebé 100.00 fins i tot sense resoldre (97.513).
Del total de sol·licituds només s'han aprovat una de cada 4, un 27%: 337.000 han estat aprovades i 888.000 denegades.
«Les denegacions es produeixen per la complexitat del procediment i la dificultat de complir uns exigents requisits. El propi Ministeri, en resposta a través del Portal de Transparència a petició de la nostra associació, reconeix que el 60% s'han produït per no complir el criteri de vulnerabilitat (en superar els llindars de renda i patrimoni)», explica Ramírez.
Recorda que es valoren els ingressos de la renda de 2019, any en què no va impactar la pandèmia. «L'altre 10% de les denegacions es deuen a la falta d'acreditació de la unitat de convivència, per a la qual es continua exigint el padró històric col·lectiu», afegeix el responsable de l'associació.
«La xifra d'aprovades no respon a les expectatives dipositades en aquest nou dret subjectiu», lamenta Ramírez, encara que reconeix una lleugera millora pels successius canvis del procediment: «el 2020 les resolucions positives van ser el 15,3%, en 2021 fins a març van ser el 27,9% i fins a setembre el 30,4%».