El 84% dels municipis d'Espanya no pot complir les seves competències

El 84% dels municipis espanyols té 5.000 habitants o menys, una població tan reduïda que no poden complir les seves competències i els fa perdre l'autonomia local que els atribueix la Constitució.

Aquesta és la conclusió de diversos experts consultats, que argumenten com les pròpies lleis reconeixen aquestes circumstàncies.

Tots són partidaris d'escometre agrupacions o fins i tot fusions entre ajuntaments, com la que recentment han plantejat Don Benito i Villanueva de la Serena (Badajoz).

La fusió d'aquests dos pobles ha posat d'actualitat una qüestió llargament ajornada a Espanya, la necessitat de reformar l'Administració Local, i, en concret, la gran quantitat de petits municipis (menys de 5.000 habitants) existent a Espanya en comparació amb altres països del nostre entorn: 6.830 sobre un total de 8.131 ajuntaments.

A pesar que les dues localitats extremenyes citades tenen poblacions grans (37.284 i 26.352 habitants, respectivament), la decisió de fusionar-se ha estat considerada com una referència per al futur per veus tan autoritzades com el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Abel Caballero.

David Ortega, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Rei Joan Carles, celebra també aquesta iniciativa: «Don Benito i Villanueva han pensat i han pres la decisió correcta. Aquest és un assumpte que porta molts anys pendent».

La llei de reforma de l'Administració Local de 2013 ja proposava les fusions per a superar l'atomització del mapa municipal, recorda Ortega, qui lamenta que la norma no va aconseguir aquesta fi: «El nombre de municipis és completament ineficient. Tota Europa va d'una banda, reduint els municipis des de fa 20 o 30 anys, i Espanya per l'altre».

Pel seu costat, Francisco Javier Durán García, lletrat de l'Ajuntament deVillafrancadels Fangs (Badajoz), de gairebé 13.000 habitants, secretari de l'Associació de Lletrats d'Entitats Locals i autor del llibre «La fusió de municipis com a estratègia» (2016) assenyala que «la xifra de 5.000 no és una referència arbitrària».

«S'usa en diverses lleis específiques per a distingir els petits municipis dels de mitjana grandària. En realitat, un municipi de 6.000 habitants tampoc és viable, però als de menys de 5.000 determinades normes ni tan sols li reconeixen determinades competències, en matèria de comptabilitat, contractació… ».

La crua realitat

MaríaEscamillaés membre de la Junta de Govern del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d'Administració Local a València i secretària interventora de Gavarda (València), una vila de 1.050 habitants que compta amb un agent de Policia Municipal.

«Ve de09ha15h, cinc dies a la setmana. Què passa, que els dolents només treballen de demà i de dilluns a divendres?», es pregunta.

«Estem desbordats, tenim la sensació que el legislador no és conscient que existim i de quin és la nostra realitat», afegeix, abans de recordar que, al seu ajuntament, «som un administratiu, un auxiliar interí i jo».

«El legislador no té en compte a l'hora de redactar lleis la realitat… diu 'el departament tal enviarà al departament com' … Perdona? Els ajuntaments petits no podem complir les lleis en matèria de licitació, per exemple. No tinc personal, ni diners per a pagar salaris a tècnic», explica.

«Des deCOSITALValència proposem l'agrupació de municipis en la prestació de serveis com una de les solucions, i també l'habilitació de mecanismes perquè puguem exigir a les diputacions la prestació de serveis a les quals vénen obligades per llei», assenyala.

Durán, que porta estudiant el tema des de 2010, sosté que «els petits municipis actuals, amb la grandària que tenen, no poden exercir la seva autonomia local. És un principi constitucional, sense ella no poden exercir les seves competències de manera autònoma i depenen de la tutela d'altres administracions, com les diputacions».

«Són municipis menors d'edat i això no és el que diu la Constitució. A Europa, i des de després de la segona guerra mundial, s'ha reestructurat la planta, la nostra té dos segles. Aquest fraccionament impedeix que gran part dels ajuntaments compleixin la seva funció constitucional», explica.

A més, opina que el control sobre els diners públics en el cas de les diputacions i mancomunitats, els dirigents de les quals no són triats directament pels ciutadans, «ha de ser analitzada».

«La despoblació i el repte demogràfic plantegen un repte que et dóna dues opcions: veure com els pobles desapareixen per la via de fet, i això ja està passant; o fer una reestructuració ordenada», afegeix.

«Es podria fer obligatori perfectament, explicant-ho bé», afegeix Ortega, que insisteix en l'aspecte de l'eficiència econòmica, destacant que les fusions suposen estalvi: «El nombre actual de municipis existent a Espanya és un luxe que no podem assumir perquè l'administració espanyola està com està».