Identifiquen 13 variants genètiques que augmenten el risc de patir alzheimer

La malaltia d'Alzheimer és un dels grans reptes per a la medicina del nostre temps. Per això, són molts els investigadors que dediquen els seus esforços a esbrinar més sobre aquesta condició.

Així, un equip d'investigadors de l'Hospital General de Boston (Massachussetts, els EUA) i el departament de Neurociència de la Universitat de Sheffield (el Regne Unit) ha identificat recentment 13 variants genètiques que augmenten significativament el risc de patir alzheimer.

El 77% de l'ADN humà ho componen variants rares

Segons detalla l'article en el qual s'exposen els resultats d'aquest treball, publicat en el mitjà especialitzat Alzheimer's & Dementia, per a identificar aquestes mutacions els autors han emprat una tècnica genètica que permet 'llegir' el genoma complet, anomenada Seqüenciació profunda del Genoma Complet (WGS per les seves sigles en anglès).

A diferència d'estudis previs, que havien buscat trobar trets genètics comuns que predisposessin a desenvolupar aquesta malaltia, en aquesta ocasió els investigadors es van enfocar a trobar variants poc freqüents.

Al contrari del que es podria pensar, aquestes variants rares, encara que es repeteixen específicament amb molt poca freqüència d'un individu a un altre, componen aproximadament el 77% dels 50 o 60 milions de variants genètiques que componen l'ADN de cada persona. Per això, sovint són la clau per a entendre l'origen o el desenvolupament de moltes malalties.

Usant dades de 2.247 individus de 605 famílies diferents, en les quals diversos membres pateixen o han patit alzheimer, van trobar tretze variables específiques associades al risc de desenvolupar la malaltia.

Aquesta troballa, posteriorment, va poder ser replicat en una altra cohort de 1,669 individus no relacionats amb els anteriors.

Variants implicades en la neuroplasticitat

L'anàlisi d'aquestes variants (FNBP1L, SEL1L, LINC00298, PRKCH, C15ORF41, C2CD3, KIF2A, APC, LHX9, NALCN, CTNNA2, SYTL3 i CLSTN2) va revelar en la majoria dels casos rols relacionats amb la neuroplasticidad, la funció sináptica i el desenvolupament neuronal.

Per exemple, en els pacients d'alzheimer, quatre d'aquests gens (APC, CTNNA2, KIF2A, i NALCN) s'expressaven (és a dir, la informació continguda se sintetitzava en una proteïna) primàriament en el teixit cerebral, mentre que per contra l'expressió de PRKCH estava significativament reduïda en el còrtex temporal (implicat en funcions com la memòria i el llenguatge).

Altres dos, en canvi, interactuaven amb gens relacionats amb la malaltia d'alzheimer ja coneguts prèviament: el FNBP1L i KIF2A.

Totes aquestes troballes, en principi, podrien tenir aplicacions futures com a importants eines diagnòstiques i fins i tot com a objectiu per a teràpies genètiques destinades a revertir els efectes de la malaltia.

Limitacions de l'estudi

Amb tot, els autors reconeixen que l'abast dels descobriments es veu limitat per dues qüestions. La principal és la grandària de la mescla, que és relativament petita comparada amb les empleades en molts estudis d'Associació del Genoma Complet (GWAS) de variants comunes. Això es deu, expliquen, a la poca disponibilitat d'individus que complissin amb els criteris requerits (famílies amb diversos casos d'alzheimer).

D'altra banda, reconeixen que el 80% de la mostra estava compost per individus d'ascendència europea, la qual cosa limita la universalitat dels resultats.