Les malalties circulatòries, primera causa de mort en onze comunitats

Les malalties del sistema circulatori van ser en 2020 la principal causa de les defuncions en 11 de les 17 comunitats i en les dues ciutats autònomes, mentre que en altres sis territoris van ser els tumors i en dos les malalties infeccioses, entre les quals s'inclou la covid-19.

L'estadística de defuncions publicada aquesta setmana per l'INE, referida al passat any, revela que les malalties del sistema circulatori van ser la primera causa de mort a Galícia (on van ser imputables a elles el 28,95% de les morts), Andalusia (28,69%), Ceuta (28,40%), Murcia (28,04%), Comunitat Valenciana (26,27%), Melilla (25,91%), Astúries (25,85%), Extremadura (25,46%), Aragó (24,74%), La Rioja (23,86%) i Castella i Lleó (22,83%).

En altres sis comunitats la primera causa van ser els tumors: Canàries (27,99%), Balears (26,88%), Cantàbria (25,70%), País Basc (25,66%), Navarra (23,85%) i Catalunya (21,62%); i, a causa de la covid-19, en 2020 les malalties infeccioses i parasitàries van ser la primera causa de defunció a Madrid (responsable del 30,17% dels casos) i Castella-la Manxa (25,35%).

Més morts per trastorns mentals en el nord i del sistema digestiu en el sud

En el cas de les defuncions a conseqüència de trastorns mentals i del comportament (des dels de caràcter orgànic, senil i presenil als deguts al consum d'alcohol o drogues), la incidència en 2020 es va concentrar en les comunitats del nord del país, amb unes taxes molt superiors a les de sud.

Així, aquests trastorns van ser responsables del 7,40% de les morts a Galícia, el 7,31% a Cantàbria i País Basc, el 5,59% a Astúries i el 5,22% a la Rioja, mentre que només van estar darrere del 1,83% de les defuncions a Melilla; el 2,01% a Ceuta, i el 3,12% a Andalusia.

En el sud, per contra, es troben les comunitats que van encapçalar en 2020 la mortalitat per malalties del sistema digestiu (úlcera d'estómac o dudodè, enteritis i colitis no infeccioses, malaltia vascular intestinal o cirrosi): Melilla, on van ser responsables del 6,31% de les morts; Ceuta, el 5,40%; Canàries, el 5,17%, i Andalusia, el 5,06%, enfront de les quals registren menor incidència: Catalunya (3,87%), Madrid (3,90%) i Cantàbria (4,02%).

D'altra banda, en 2020, a causa de la incidència de la covid-19, es va produir una gran diferència entre uns territoris i altres en mortalitat per malalties infeccioses i parasitàries (covid-19, tuberculosis, malaltia meningocòccica, septicmia, hepatitis vírica o sida).

En concret, Madrid va estar al capdavant amb un 30,17% de les morts imputables a aquest grup de malalties, al costat de Castella-la Manxa (25,35%) i Castella i Lleó (22,05%); enfront de Canàries, només un 4,45%, o Galícia (6,02%) i Múrcia (7,53%).

Sense cap patró geogràfic aparent, però també amb importants diferències entre territoris, dibuixen les dades de l'INE els mapes de les dues principals causes de defunció: les malalties del sistema circulatori (com la hipertensió, l'infart o la insuficiència cardíaca) i els tumors.

Les malalties del sistema circulatori van ser la causa del 28,95% de les morts a Galícia; el 28,69% a Andalusia, i el 28,40% a Ceuta, i en canvi del 18,66% a Madrid; el 21,32% a Castella-la Manxa, i el 21,39% a Navarra.

Per part seva, els tumors van ser responsables del 27,99% de les defuncions a Canàries; el 26,88% a Balears, i el 25,83% a Galícia, en tant que a Castella-la Manxa ho van ser del 18,20%; a Madrid del 19,57%, i a Castella i Lleó del 20,96% -encara que en aquest i altres casos té molt a veure la influència en les dades de l'aparició aquest any de la covid-19-.

Tampoc hi ha un patró geogràfic evident en la mortalitat per malalties del sistema nerviós i dels òrgans dels sentits (meningitis i Alzheimer sobretot), amb Múrcia al capdavant (on suposen el 8,19% de les defuncions), seguida de Navarra (7,70%) i la Comunitat Valenciana (7,33%), enfront de Castella-la Manxa (4,20%), Canàries (4,57%) i Astúries i Madrid (4,60% en tots dos casos).