Diari Més

Memòria històrica

PSOE i Unides Podem pacten que es puguin investigar i jutjar a Espanya els crims del franquisme

Els partits de la coalició acorden 30 esmenes conjuntes al projecte de llei de memòria democràtica

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez.Efe

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

PSOE i Unides Podem han pactat 30 esmenes conjuntes al projecte de llei de memòria democràtica i han acordat afegir al text la possibilitat d'investigar i jutjar a Espanya els crims del franquisme. Segons ha informat la formació lila, en una de les esmenes, els partits de la coalició plantegen que «els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura»tinguin «la consideració d'imprescriptibles i no amnistiables». Aquest principi del dret internacional s'haurà d'aplicar independentment de la llei d'amnistia de 1977, que no podrà ser impediment per a la investigació d'aquesta mena de crims.

A més, els socialistes i la formació lila també proposen que la fiscal de sala de Drets Humans i Memòria Democràtica abordi la investigació dels fets que van tenir lloc en ocasió del cop d'estat, la guerra i la dictadura.

De fet, ERC, JxCat, PDeCAT, CUP, EH Bildu i BNG ja van registrar aquesta setmana una esmena conjunta que demanava modificar la llei d'amnistia de 1977 perquè es pugui investigar, jutjar i condemnar «les persones responsables d'haver comès delicte de genocidi, lesa humanitat, delictes de guerra i altres greus violacions de drets humans».

PSOE i Unides Podem també plantegen a les seves esmenes ampliar el cens de víctimes del franquisme per incorporar a les persones supervivents i que es treballi per establir el reconeixement a les víctimes de la Transició (de 1978 a 1982). També proposen crear una oficina de víctimes de la dictadura i un Centre de Memòria Democràtica amb participació de les víctimes i les seves organitzacions.

Una de les esmenes també planteja canviar el nom del Valle de los Caídos perquè passi a ser denominat Valle de Cuelgamuros. A banda, la llei suprimirà els títols nobiliaris que es van concedir entre 1948 i 1978.

Una altra esmena reconeix «el dret al rescabalament dels drets requisats i les sancions econòmiques produïdes per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra i la Dictadura». El text preveu realitzar una auditoria en l'any posterior a l'entrada en vigor de la llei.

A més, l'acord entre els dos socis de la coalició estableix la creació d'un banc estatal d'ADN de víctimes per identificar-les que també inclourà les persones afectades per la sostracció de nadons. Un altre element és que els descendents de brigadistes internacionals podran sol·licitar la nacionalitat espanyola.

tracking