Els comuns critiquen el paper «obsolet» de la monarquia i reclamen que Joan Carles I respongui davant la justícia

El text recorda que històricament el republicanisme democràtic català i peninsular ha estat un «opositor ferri» de la monarquia borbònica, de les forces oligàrquiques que li han donat suport i de tots els privilegis que n'han vingut associats.

L'exigència de retre comptes davant la justícia o el Congrés dels Diputats no es limita a Joan Carles I, sinó que fan extensible la petició a tots els membres de al dinastia borbònica qeu s'han vist implicats en casos greus de corrupció.

Derogar la reforma laboral

Una altra de les resolucions que ha tirat endavant reclama impulsar una nova norma en matèria laboral que derogui la reforma laboral del PP i impulsi nous drets en el marc d'un nou estatut del treball digne, compromès amb una sortida social de la crisi a través de més i millor ocupació i més igualtat social.

Entre els drets a recuperar amb la derogació i la nova normativa, els comuns situen la recuperació de la ultractivitat dels convenis, la revisió de la prioritat d'aplicació dels convenis d'empresa sobre els sectorials, la limitació de les facultats de modificació unilateral de les condicions contractuals, reforçar el contracte fix discontinu per a les activitats cícliques, impulsar la lluita contra el frau laboral i establir un topall màxim de temporalitat justificada per causes de producció o substitucions a les empreses.

Contra els JJOO d'hivern i Barcelona Word

L'assemblea ha tirat endavant també la resolució 'Per una Catalunya amb equitat territorial' que pretén que l'equitat territorial sigui reconeguda com a dret i es garanteixi que tothom tingui accés als mateixos nivells de renda i de serveis. El text rebutja el model de desenvolupament basat en grans projectes especulatius i urbanístics, com els Jocs Olímpics d'Hivern i Barcelona Word.

Catalunya en Comú vol impulsar una nova llei d'equitat territorial amb l'objectiu d'avançar cap a la igualtat en l'accés a les rendes i serveis al conjunt del país. Entre d'altres, menciona la necessitat d'una xarxa de mobilitat sostenible i equitativa, amb una aposta pel sistema ferroviari, l'impuls d'una llei de barris verds i el desplegament de les vegueries.

D'altra banda, ha tirat endavant un text que expressa el ferm compromís de la formació en la lluita conra les violències masclistes, amb l'impuls de polítiques i mesures que desactivin la violència estructural. Exigeix també l'empadronament obligatori immediat a tots els municipis de totes les dones migrades i l'elaboració d'un pla de xoc conra la feminització de la pobresa.

Més paper dels municipis

Un altre dels textos que ha rebut el suport de la militància ha estat un a favor de donar més paper als municipis. En aquest sentit, proposa una nova governança davant dels canvis socials que requereix que diverses institucions comparteixin responsabilitats. Els comuns demanen restablir l'autonomia local «segrestada» per la legislació del PP; i reclamen emprendre la segona descentralització del país: del govern autonòmic al local.

Per fer possible aquest lideratge des dels municipis han apostat també per una llei de finançament local que no només incrementi les transferències no condicionades de l'Estat i de la Generalitat i la participació local directe en els grans impostos, sinó també introduir elements de progressivitat en els tributs.