La hipotètica «gran apagada» reactiva la ansietat i porta a conductes compulsives i no racionals

La por a un hipotètic i no provat «gran apagada» està reactivant l'ansietat i la por a la incertesa ja viscuts amb la pandèmia del coronavirus i afecta a persones especialment vulnerables, que senten la necessitat de fer apilament de material i estris deixant-se portar «per un corrent de manera compulsiva i no racional».

L'anunci fet el passat octubre per la ministra austríaca de Defensa,KlaudiaTanneren, el que sentenciava que s'anava a produir una «gran apagada» i el qualificava de «perill real», al mateix temps que demanava a la població que comprés materials com a combustible, espelmes bateries, conserves i aigua potable, va prendre la metxa de la por en altres països veïns, inclòs Espanya.

El psicòleg valencià Enric Valls explica referent a això que aquest tipus de situacions poden tenir repercussions en la nostra salut mental en generar-se una «psicosi o histèria col·lectiva».

En declaracions a Efe Valls assenyala que alguns dels seus pacients reconeixen que ja han retirat del banc quantitats de diners en efectiu o li pregunten si «ja he comprat un fogó».

En la seva opinió, aquestes afirmacions de la ministra austríaca ha iniciat un fenomen d'imitació que, malgrat que els experts han assenyalat que Espanya no és igual que Àustria i no vegin risc real que es produeixi aquesta apagada, «es comença a actuar de manera compulsiva i sense raciocini» i es compra «per si de cas».

Alguna cosa que va passar per exemple en la pandèmia amb la compra de paper higiènic, un acte «sense cap mena d'explicació racional», indica Valls, i que va ser extrapolable a la compra d'armes als EUA.

El psicòleg demana «racionalitzar el pensament, tenir criteri i advocar pel sentit comú», a més de nosobreinformarsei contrastar les informacions que es difonen en xarxes socials.

A nivell contextual, assenyala l'expert, «estem en una època de postpandèmia, de crisi energètica i de canvi climàtic» i «estem farts». Per això, molta gent «es deixa portar pel corrent».

La psicòloga valenciana Gracia Vinagre assenyala referent a això que l'anunci de la ministra austríaca «no hagués calat tant a nivell social» si no haguéssim passat per la pandèmia del coronavirus, però finalment la gran apagada «s'ha convertit en un fenomen social per la situació sorprenent que ja va suposar la crisi sanitària».

El context, «ja molt tibant», es presenta com de «sorres movedisses» per a la psicòloga, perquè «veiem la incertesa de prop una altra vegada, els alarmismes i les teories de la conspiració».

«Hem passat per una situació en la qual s'ha posat en marxa el sistema d'alarma i no s'ha recuperat encara» i, de sobte, «ens tornen a posar davant un altre fenomen similar» quan a més «estem més vulnerables perquè la ferida encara no s'ha tancat», apunta l'experta.

Tots dos psicòlegs advoquen per viure en el temps present, en el curt termini i tenir la «ment positiva», i pensar que si això passa «ho afrontaré de la millor forma possible», assenyala Valls.

En aquest sentit, Vinagre indica que hem demostrat durant el coronavirus que l'ésser humà és molt capaç de «buscar-se la vida per a poder sobreviure», per la qual cosa advoca per «confiar en el nostre instint, que normalment està endormiscat quan tenim les necessitats bàsiques cobertes», però «estem preparats per a afrontar la por» i això «és molt positiu per a la supervivència».

Valls indica que hi ha col·lectius de la societat que són especialment vulnerables a aquesta por no racional com aquelles persones «amb trets paranoides, amb un nivell d'ansietat alt, i aquells que sempre viuen en l'anticipació i preocupats pel que pugui succeir».

Vinagre afegeix que afecta persones amb tendència «a tenir controlades les coses i a pensar molt en el mitjà i llarg termini, que necessiten estructurar el dia després», a les quals se'ls dispara l'ansietat davant una possibilitat com la de l'apagada.

Això, «combinat amb la quantitat d'informació que rebem», que «a vegades no sabem com analitzar-la», i sumat al problema de credibilitat que existeix actualment «ens situa en un terreny en el qual no hi ha res segur» però enfront d'això, insisteix, «cal intentar viure al màxim en el present i les certeses, quedar-nos en el curt termini i confiar en nosaltres mateixos de cara al futur».