Erupció La Palma
La lava del volcà de la Palma avança vuit hectàrees i s'uneixen dues colades
Vuit noves hectàrees han estat afectades durant les últimes 24 hores i ja hi ha una superfície total de 1.058,22 hectàrees cremades
La lava procedent del volcà de la Palma ha ocupat vuit noves hectàrees en les últimes 24 hores, fins a una superfície total de 1.058,22 hectàrees, un avanç centrat en la colada quatre, que s'ha unit a la colada set, entre les muntanyes de Todoque i La Laguna.
En tot cas, la sismicitat es manté estable, les emissions de gasos continuen en tendència descendent la deformació del sòl de sis centímetres en vertical detectada en dies passats ha revertit i la qualitat de l'aire és bona o raonablement bona, segons han informat els portaveus dels comitès científic i tècnic del Pla d'emergències volcàniques de Canàries (Pevolca), Carmen López i Miguel Ángel Morcuende.
Morcuende ha alertat contra la normalització amb què la població de la Palma està assumint «alguna cosa que no és tan corrent» com la presència d'un volcà en una zona habitada i ha insistit que els ciutadans han de mantenir «la guàrdia alta» per la seva pròpia seguretat.
Els majors problemes ocasionats pel volcà aquest diumenge es produeixen en les connexions aèries amb l'illa, interrompudes des del matí del dissabte per la caiguda de cendres sobre l'aeroport, en el vessant aquest de l'illa, la qual cosa manté inoperativa les pistes.
El predomini dels vents del sud i de l'oest és probable que es mantingui almenys en les pròximes 24 a 48 hores, la qual cosa és desfavorable per a l'activitat aeronàutica, va subratllar la portaveu científica del Pevolca, Carmen López.
Ajunto els vents de ponent, a partir de la tarda o nit del diumenge s'esperen precipitacions febles a moderades que podrien ser puntualment fortes i en forma de tempestes el dilluns.
Un dels indicadors que segueixen els científics per a monitorar l'evolució de l'activitat eruptiva són les emissions de diòxid de sofre en el plomall del volcà, que se situen actualment entre les 7.000 i les 18.000 tones diàries, dins de la tendència descendent que es registra des del 23 de setembre.
A pesar que en general la qualitat de l'aire és bona o raonablement bona en les últimes hores, les autoritats aconsellen usar màscares FFP2 i mantenir la precaució en el vessant aquest de l'illa, a la qual els vents empenyen els gasos i cendres.
També hi ha hagut problemes de qualitat de l'aire fins a ben entrada el matí en la zona de las Manchas, al sud de les colades, la qual cosa ha retardat fins a les 11.00 hores l'accés de les persones evacuades que acudeixen als seus domicilis a netejar cendres o buscar alguna pertinença i als treballadors de les dessaladores o de la carretera que s'està construint per a facilitar l'accés a Port Naos.
Morcuende va demanar a la població que tingui paciència amb aquesta mena de restriccions i va insistir que l'única motivació és la salut de les persones, perquè aquest és la principal comesa del Pevolca i «no podem arriscar-nos».
Va advertir que «ens hem acostumat» als terratrèmols o a les colades, i això és «dolent».
Al principi la guàrdia estava alta, la normalització d'una situació tan poc normal com un volcà enmig d'una població «és perillosa» per a la salut de les persones, ha dit el portaveu del comitè tècnic del Pevolca.
Aquesta normalització també aconsegueix a la cada vegada menor col·laboració ciutadana a l'hora de comunicar si ha sentit o no un terratrèmol, unes dades que són crucials per als científics de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN).
Carmen López va assenyalar que la intensitat d'un terratrèmol es mesura en funció de la informació que donen les persones que l'han sentit i l'IGN percep que molta gent s'ha relaxat i ja només respon als qüestionaris que es disposen sobre aquest tema quan són sismes grans.
El mateix Miguel Ángel Morcuende va confessar que la normalització de l'activitat volcànica l'afecta fins i tot a ell mateix, que no ha comunicat algun dels sismes que ha sentit, per la qual cosa va fer una crida a tots per a mantenir la col·laboració amb els científics, que desenvolupen una activitat essencial per a tota la comuniqueu.