Desenvolupen hidrocarburs a partir dels sucres del bacteri E.coli

Científics als Estats Units han aconseguit transformar els sucres que produeix el bacteri Escherichia coli (E.coli) en molècules d'hidrocarburs presents en alguns combustibles, com la gasolina, segons revela un estudi publicat aquest dilluns a Nature.

La recerca, liderada per la Universitat de Buffalo (Nova York) i la Universitat de Califòrnia, suposa un pas endavant en el desenvolupament de biocombustibles sostenibles, ara que la societat necessita nous avanços per a descarbonitzar l'economia.

El procés, descriuen els autors en un comunicat, part de la glucosa que genera l'E.Coli, «un bacteri addicte al sucre», que al seu torn, es transforma a través d'una reacció química en olefines, un tipus d'hidrocarbur.

Les olefines representen un petit percentatge de les molècules que componen, per exemple, la gasolina, per la qual cosa aquest procés també es podria replicar per a crear altres tipus de molècules d'hidrocarburs presents en aquest combustible, destaca en la nota una de les autores de l'estudi, Zhen Q. Wang, de la Universitat de Buffalo.

Així mateix, recorda que les olefines tenen altres aplicacions al marge de l'àmbit dels combustibles, perquè poden usar-se en lubrificants industrials i com a precursors en la manufactura de plàstics.

Per a dur a terme aquest treball, els experts van usar un cep de E.Coli, inofensiva per als humans, que van modificar genèricament perquè produís un conjunt de quatre enzims capaç de convertir glucosa en compostos denominats «àcids grassos 3-hidroxi».

Atès que el bacteri consumeix la glucosa i comença a produir 3-hidroxi, els investigadors introdueixen en el procés el pentòxid de niobi (Nb2O5), un catalitzador que elimina parts d'un sol ús dels àcids grassos per a generar les oleofines.

«Les plantes produeixen glucoses a través de la fotosíntesi, que transforma el diòxid de carboni (CO₂) i l'aigua en oxigen i sucres. Així doncs, el carboni present en la glucosa, i després a les oleofines, prové, de fet, del diòxid de carboni que s'ha captat de l'atmosfera», ressalta Wang.

Més endavant, observa l'experta, serà necessari precisar quins beneficis té aquest procés i si es pot aplicar de manera eficient al desenvolupament de biocombustibles.

Una de les primeres qüestions que caldrà abordar, recorda, serà quantificar el cost de l'energia necessària per a produir oleofines, ja que si aquest és massa alt, aquesta nova tecnologia verda s'haurà de «optimitzar» perquè «sigui pràctica a escala industrial».