Les persones tenim una 'banda sonora' musical que acumulem, independent dels records personals

Algunes cançons vinculades a experiències personals activen parts del cervell diferents de les que involucra el procés de recordar, una troballa que explicaria per què els records vinculats a la música persisteixen en fases avançades de l'Alzheimer, segons investigadors de la Fundació Pasqual Maragall.

La fundació explica en un comunicat que mentre que la memòria habitual s'associa amb la xarxa neuronal per defecte (DMN, en anglès), la recuperació de fets autobiogràfics associats a unes certes peces musicals estaria lligada als estímuls audiovisuals.

L'estudi, impulsat pel centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), identifica amb ressonància magnètica les xarxes cerebrals activades en escoltar música relacionada amb records i música sense lligams a memòries personals.

A través d'una comparativa entre ambdues, els experts han detectat l'existència d'una xarxa cerebral específica per l'accés als records autobiogràfics vinculats a les peces musicals que els participants escoltaven.

Aquest fet suggereix que la relació entre la música i els records arrelats a ella seria atencional (selecció d'estímuls) i relacionada amb la percepció, a diferència de la manera natural de recordar vivències, típicament associada amb la xarxa neuronal per defecte que es veu afectada des de fases primerenques de l'Alzheimer.

Segons el comunicat, la majoria de persones tenen una «banda sonora» de la seva vida, un conjunt de peces musicals especials estretament relacionades amb experiències biogràfiques.

Els records autobiogràfics (AM Autobiographical Memories) i escoltar música (ML Music Listening) són processos mentals complexos que són conduïts per xarxes neuronals diferenciades.

L'objectiu del treball ha estat determinar la forma en la qual totes dues xarxes interaccionen, a través de l'estudi amb imatge per ressonància magnètica funcional (fMRI) de 31 participants sans.

En paraules de l'investigador del Grup de Recerca en Neuroimatge del BBRC Carlos Falcon, «aquesta línia de recerca podria permetre obrir un camí a l'estudi de com la música pot fer que alguns records, que d'una altra forma es perdrien, persisteixin».

La Fundació Pasqual Maragall reforça la idea que una millor comprensió de la connexió de les xarxes neuronals aportaria una nova llum sobre l'organització funcional del cervell i ajudaria a dissenyar teràpies per a reforçar els records autobiogràfics en les primeres etapes de la malaltia d'Alzheimer.