Judicial
El TSJC demana al Ministeri de Justícia un complement salarial per als jutges i magistrats destinats a Catalunya
Barrientos lamenta que la manca de professionals dificulta el funcionament del sistema judicial
El TSJC demana al Ministeri de Justícia un complement salarial per als jutges i magistrats destinats a Catalunya
El complement que demana el TSJC no és una mesura nova, sinó que s'ha aplicat també en altres tribunals superiors com és el cas de Canàries, País Basc o Navarra. «Està vigent en alguns llocs que en determinades èpoques de la història també han tingut dificultat de cobertura de places», ha especificat el president de l'òrgan català.
En els concursos realitzats els darrers deu anys – entre el 2011 i el 2021 –el nombre de jutges que han marxat de Catalunya sempre ha estat superior a la xifra de persones que han arribat. El dèficit s'ha mantingut en negatiu, amb xifres especialment altes el 2021 (-31), el 2015 (-59), i aquest darrer any 2021, amb un rècord de 64 places no cobertes.
Com a conseqüència directa, s'han anat generant una borsa de places que sempre estan vacants i, de fet, un gran nombre dels llocs que s'ofereixen a les promocions de jutges i jutgesses de nou ingrés es troben a Catalunya. Per exemple, l'any 2020, el 90% (56) de les 62 places ofertades estaven en aquest territori.
Barrientos ho ha descrit com un problema «estructural»de la carrera judicial a Catalunya que es podria anar repetint els pròxims anys. «Hem de tenir en compte que part dels jutges que venen de la nova promoció ho fan perquè no han tingut alternativa, estaran aquí el temps que duri la seva congelació», ha explicat. En aquest sentit, assenyala que «durant un any no poden concursar», i té la certesa que un cop passi aquest període «voldran marxar».
Aquest any 2021 ja s'han proposat un total de 195 places vacants a tot l'estat espanyol per als 188 integrants de la 70a promoció, la més recent. D'aquestes, 80 es troben a Catalunya, i la resta distribuïdes en comunitats autònomes com Andalusia (45), Canàries (15), Extremadura (10), Galícia (14) o el País Basc (4), entre d'altres.
Problemes derivats de la falta d'estabilitat
La mobilitat de professionals i l'elevat volum de vacants a Catalunya provoquen diverses complicacions que repercuteixen de forma directa en el sistema judicial i la seva agenda. Així, tal com ha anunciat Barrientos durant les pròximes setmanes alguns partits judicials quedaran vacants, o sigui, sense jutge ni jutgessa titular, ni tampoc substitut, fins al 15 de desembre.
Un fet que suposa també un elevat cost econòmic. El 2021 Catalunya va xifrar en més de 6,8 milions d'euros la quantitat destinada a pagament de nòmines per substitucions. Un nombre que, posteriorment, es va ampliar amb 2,6 milions més.
Preguntat per les causes de la dificultat de cobertura, Barrientos ha apuntat que hi ha un ampli ventall de motius, com per exemple que Catalunya no genera càrrecs judicials suficients, a diferència d'altres territoris on la carrera es pot «nodrir més». «Aquí les vocacions són molt reduïdes en funció al que es necessita en realitat», ha lamentat.
Un altre dels factors prové de la mobilitat, després que per un mateix jutjat passin tres o quatre jutges diferents en poc temps. «Generen retards en la tramitació d'assumptes, sobretot aquells que estan a la perifèria de les grans ciutats, i posteriorment es tradueix en una sobrecàrrega de treball», ha afirmat.
El president del TSJC també ha citat altres motius com poden ser l'arrelament o l'existència d'un dret civil propi. En tot cas, ha subratllat la necessitat de buscar solucions per convertir la destinació judicial en una de més «atractiva»i garantir la permanència dels jutges i magistrats que hi venen a treballar.