La ONT recupera el miler de pacients que va quedar fora de trasplantament en 2020

L'impacte de la pandèmia en els programes de trasplantament en 2020 va ser «extraordinari», amb una paralització total en la primera ona que va deixar fora de les llistes d'espera a un miler de pacients que es van convertir en les «víctimes col·laterals» del coronavirus.

Ho explica en una entrevista amb Efe la directora de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Beatriz Domínguez-Gil, que, no obstant això, subratlla que la recuperació va començar aviat, al juny de 2020, amb un ritme d'activitat «per sobre de les expectatives» tenint en compte que es convivia amb el virus, i que s'evidencia amb un increment del 6% en donacions i del 7% en trasplantaments en els deu primers mesos de 2021.

Domínguez-Gil precisa que no va haver-hi un increment de la mortalitat en pacients en llista d'espera en 2020, el que va ocórrer va ser que es va indicar menys el trasplantament i d'aquí aquestes mil persones, en comparació amb 2019, que no van arribar a incorporar-se a les llistes o ho van fer tardanament per la saturació del sistema.

Fins a 18 mesos d'espera per a un ronyó, 7 anys a Alemanya

Avui les llistes d'espera ja han recuperat pràcticament els seus temps, que a Espanya són molt reduïts en comparació amb altres països d'Europa: de dotze a divuit mesos per al ronyó, però de menys de quatre mesos per a tota mena d'òrgans.

I per a emfatitzar els temps d'espera d'Espanya, Domínguez-Gil recorda que a Alemanya un pacient ha d'esperar de mitjana set anys per a un trasplantament de ronyó.

La directora de laONTsubratlla que el programa espanyol de trasplantaments «funciona molt bé», el que atribueix al fet que està construït sobre un Sistema Nacional de Salut universal i públic amb capacitat tècnica i una societat molt solidària.

Domínguez-Gil explica que les bases del model espanyol de trasplantaments es posen en marxa quan es va crear laONT(1989) en col·laboració amb les comunitats autònomes, i se centra en unitats de coordinació de trasplantaments dins dels hospitals amb professionals que vénen de les unitats de vigilància intensiva.

Però a més, Espanya, diu, es distingeix per la formació continuada, protocols d'actuació i avaluació de resultats, com la XVII reunió anual de coordinadors de trasplantaments celebrada aquesta setmana a Saragossa. És un model organitzatiu i de gestió que justifica l'èxit al costat de les vies de millora que s'estan posant en marxa.

Eutanàsia, pacients d'ELA i morts ambcovid

I per a augmentar els òrgans disponibles, laONTs'ha posat en marxa. Amb l'entrada en vigor de la llei de l'eutanàsia, al juny de 2021, van començar a arribar peticions de persones que sol·licitaven la prestació d'ajuda a morir i, per tant, la donació dels seus òrgans.

De moment han arribat vuit: dos ja han donat òrgans que han permès sis trasplantaments i les altres sis peticions s'estan valorant.

LaONTestà ultimant un protocol d'actuació amb els coordinadors de trasplantaments, ja que aquest tipus de defunció és compatible amb la donació, si bé la mort ha de produir-se en àmbit hospitalari.

Es tracta, diu Domínguez-Gil, que la parada cardiorespiratòria es produeixi en un entorn controlat per a poder actuar amb rapidesa i que els òrgans siguin vàlids per a trasplantar.

Domínguez-Gil explica que, en general, les donacions de morts es produeixen a partir de mort encefàlica amb dany cerebral catastròfic i la relació del coordinador de trasplantaments és amb una família en duel.

En el cas de persones amb malalties neurodegeneratives, com l'EsclerosiLalteralAmiotròfica (ELA), són els propis pacients els que, davant la imminència de la seva defunció, s'interessen per la donació i mantenen amb els coordinadors aquest tipus de converses en primera persona.

Enguany han donat els seus òrgans 29 persones mortes amb ELA, 35 en 2020 i 124 des de 2013. En total aquestes donacions han permès realitzar 310 trasplantaments.

Quant als morts ambcovid, Domínguez-Gil precisa que d'una banda estan els donants que en el moment de la mort presentenPCRpositiu, és a dir, que han estat diagnosticats ambcovid, s'han curat clínicament però persisteix la positivitat i moren per un altre motiu.

En aquest cas, la instrucció és clara i si la simptomatologia ha estat lleu i la càrrega viral és baixa, és segur anar endavant amb la donació. De fet ja s'han realitzat sis trasplantaments de tres donants ambPCRpositiva.

I després està el pacient que mor percovid. Aquesta situació s'està explorant, però amb aparença al fet que sigui una realitat en els pròxims mesos per a tots els òrgans, excepte els pulmons.

A més d'aquestes novetats, Domínguez-Gil recorda que en els últims anys ja es van posar en marxa altres vies de treball com la col·laboració amb vigilància intensiva orientada a la donació, el trasplantament de persones d'edat avançada, la donació pediàtrica i enasistolia(absència de batec cardíac durant més de 5 minuts), que ha revolucionat el model.

Objectiu: que la donació sigui una cosa normal al final de la vida

Domínguez-Gil reconeix que el programa de trasplantaments s'ha ressentit a conseqüència de lacovid, però també ha donat mostres de «recuperació, adaptació a un entorn complex i reconstrucció».

«I hem estat capaços d'aconseguir uns nivells extraordinaris d'activitat en comparació amb qualsevol país del món i, a més, hem continuat innovant», afegeix.

La directora de laONTsosté que, tenint en compte el vívid, hauríem de tenir un «altíssim nivell de satisfacció amb el reeixit» i com a llegat diu que li agradaria, més que millorar xifres que es poden veure alterades per factors que escapen al control, «normalitzar la donació».

Es tractaria, diu, que «com a política de país i d'hospital, la donació es converteixi en una cosa normal en tot procés de final de vida, «i que el pacient pugui ser donant sempre que ho desitgi».