Deu preguntes essencials sobre la nova variant ómicron

No; el fet que la variantómicronacumuli desenes de mutacions no la converteix automàticament en més agressiva o letal. A més les vacunes actuals, que es poden redissenyar amb rapidesa i facilitat, continuen sent una de les millors armes per combatre la pandèmia, però no l'única.

La investigadora IsabelSolabuida en una entrevista amb EFE respón deu dubtes essencials sobre la nova variant del coronavirus responsable de lacovid, que s'ha detectat a Sud-àfrica i s'ha estès per almenys mig centenar de països -entre ells Espanya-.

IsabelSolatreballa al Centre Nacional de Biotecnologia del Consell Superior de Recerques Científiques i codirigeix el grup de coronavirus en aquest centre, on lidera, juntament amb LuisEnjuanes, un dels grups que busca una vacuna contra el SARS-CoV-2.

La nova variant presenta desenes de mutacions respecte al virus original. Sorprèn a la comunitat científica l'evolució d'aquest coronavirus o és l'evolució previsible?

Que el virus canviï és perfectament esperable, però aquesta variant ha acumulat més mutacions que unes altres, i ens preguntem per què; s'especula que Sud-àfrica és un país on hi ha molta incidència del Virus d'Immunodeficiència Humana (HIV) i moltes persones amb un sistema immunodeficient. En aquestes condicions, el virus ha pogut evolucionar més lliurement. Amb un sistema immune més potent el virus canvia menys.

El fet de presentar moltes més mutacions que altres variants detectades amb anterioritat, la converteix automàticament en més letal o virulenta?

No té per què. Han aparegut més canvis. Això vol dir que el virus ha tingut més llibertat per canviar, i aquestes mutacions li donen al virus un avantatge. Però algunes d'aquestes mutacions poden ser neutres, i implicar cap canvi de comportament. Unes altres poden, sí, donar lloc a un canvi de comportaments, però no té per què ser més virulent; i seria possible fins i tot que el virus s'atenués i perdés virulència. L'atenuació és una possibilitat bastant lògica en l'evolució d'un virus.

Són les mesures de vigilància i control vigents (vigilància epidemiològica, proves de diagnòstic, etc) suficients per controlar l'evolució d'aquesta nova variant?

De moment, precaució. Les mesures no farmacològiques que ja coneixem (mascareta, higiene, distància o ventilació) són efectives enfront de qualsevol variant. Les vacunes possiblement conserven efectivitat també. Ara toca ser previnguts, i convé mantenir la vigilància per veure com es comporta, com respira el virus.

Està justificada des del punt de vista científic la reacció d'alerta i d'alarma que s'ha desfermat en molts països davant aquesta nova variant?

Si, perquè el virus ha canviat i cal saber en què es tradueixen aquests canvis. Cal pensar que qualsevol canvi que es produeix en un virus és perquè al virus li va bé. Es podria pensar, és una possibilitat, que el virus es transmetrà millor. De moment, i davant això, compte, alerta, i la guàrdia ben alta.

Es pot mantenir que les vacunes contra lacovidque s'estan administrant són efectives contra la nova variant?

S'està comprovant als laboratoris; el que es fa és agafar aquest virus i enfrontar-lo al sèrum de persones que ja estan vacunades per veure si els anticossos que indueixen les vacunes continuen neutralitzant bé i eliminant al virus. Diria que amb les mutacions que ja té el virus podria ser que disminuís una mica l'efectivitat de les vacunes, però que no la perdi del tot i sigui similar a la que tenim ara, però són conjectures, perquè cal basar-se en els resultats experimentals que ja s'estan fent. I això tampoc significaria que les vacunes ja no funcionen, perquè la immunitat són els anticossos i més coses, però ens donarien una idea molt bona de com pot el virus escapar a la immunitat que ja tenim.

Es pot redissenyar una vacuna en poc temps i produir-la de manera massiva per cobrir millor qualsevol variant?

Sí. Són vacunes que es fan mitjançantbiotecnologiai els canvis són relativament senzills. Després està la qüestió de què exigiran les agències reguladores per aquest canvi. La formulació de la vacuna de la grip es canvia cada any sense necessitat de repetir assajos clínics. Directament es reformula i es produeix.

Pot una vacuna redissenyada tornar a passar les mateixes fases d'assaig i processos per a aconseguir les mateixes autoritzacions que la vacuna original?

Caldrà veure com és l'actitud de les agències reguladores, i si accepten directament la reformulació, i en aquest cas hi hauria vacunes massivament en uns mesos, o si exigeixen algun tipus d'assaig.

Demostrat que l'aire és la principal via de contagi del virus, tindria sentit reforçar les mesures preventives en aquest sentit o recuperar algunes de les mesures que s'han anat relaxant durant els últims mesos? (ús obligatori de mascaretes, aforaments, etcètera).

Crec que sí que és necessari recuperar mesures no farmacològiques; no només per aquesta nova variant, que no sabem com es comportarà, però simplement amb la variant delta, que és la que està circulant, estem comprovant la incidència en molts països. Encara que s'està vacunant a la gent, no és suficient. És necessari recuperar, si volem mantenir el control de la situació, aquestes mesures no farmacològiques, i més ara que vénen dates de reunions, festes, celebracions, que ens fan canviar comportaments. Mentre el virus continuï circulant aquestes mesures no es poden abandonar. La vacunació és important, però no és suficient. No ens ho podem jugar tot a una carta, la de la vacunació.

Té sentit continuar avançant en la vacunació als països més desenvolupats (terceres i quartes dosis) mentre als països i continents més pobres les taxes són tan baixes?

És fonamental afrontar el problema de tenir una vacunació universal, perquè en països on la vacunació és molt baixa el virus es pot reactivar i aparèixer noves variants. Cal arribar a un punt d'equilibri, en el qual els països més desenvolupats, on hi ha accés gairebé il·limitat a les vacunes, s'utilitzin d'una manera racional. Hi ha col·lectius en els quals possiblement sí que és necessari donar terceres dosis (gent gran o persones més vulnerables) però potser no és necessari estendre terceres i quartes dosis a tothom, i aquestes dosis caldria repartir-les de forma més igualitària. Cal mirar més enllà de les fronteres, perquè ningú estarà protegit fins que tothom ho estigui.

Té sentit continuar parlant d'immunitat col·lectiva (o 'de ramat') davant la proliferació de noves variants o és un concepte que manca ja de sentit?

És un concepte que cal prendre de manera relativa. No és una xifra màgica que quan s'aconsegueix ens garanteixi la protecció absoluta i per sempre. Quantes més persones estiguin vacunades, més obstacles tindrà el virus per transmetre's i això permet controlar millor el seu impacte en la salut pública. Per vèncer al virus quantes més persones estiguem vacunades millor, i ja hem comprovat que com més gran és el nombre de persones vacunades en un país menor és el nombre de persones hospitalitzades o les defuncions. Aquesta xifra màgica tindria sentit si les vacunes ens donessin immunitat del cent per cent i per a tota la vida, i que fora a més una immunitat esterilitzant, però no és el cas.