Un tractament experimental aconsegueix la remissió d'un càncer sense efectes secundaris

Després d'un experiment amb èxit al laboratori, l'Agència Espanyola del Medicament va autoritzar l'assaig clínic en pacients que no havien reaccionat als tractaments convencionals. «A diferència dels CAR-Ts anteriors, aquest està humanitzat, fet que redueix la probabilitat de rebuig», ha destacat aquest divendres el Doctor Manel Juan, cap del Servei d'Immunologia del Clínic (CDB), durant la presentació dels resultats.

Una de les principals novetats del CAR-T testat ara és que es va fraccionar l'administració dels limfòcits en dues dosis, cadascuna formada per tres milions de cèl·lules per quilo. La primera dosi, injectada aproximadament onze dies després de l'extracció de la sang, es va dividir en tres de més petites per limitar la toxicitat. Quatre mesos més tard, es va administrar la segona als pacients a qui la malaltia no ha progressat.

Entre els 30 malalts participants a l'estudi, els investigadors van constatar que el 75% va mantenir una resposta positiva al tractament i no van veure avançar la malaltia un any després de les injeccions. En un 60% dels casos, hi va haver una remissió completa, sense malaltia residual. Al mateix temps, els investigadors celebren que cap dels pacients va mostrar efectes secundaris severs.

«Aquests resultats són comparables en eficàcia als CAR-T comercials que existeixen per al mieloma múltiple, però amb una toxicitat menor», ha ressaltat el Doctor Álvaro Urbano-Ispizua, director de l'Institut Clínic de Malalties Hemato-Oncològiques. Al seu torn, el Doctor Carlos Fernández de Larrea, hematòleg de l'Hospital Clínic-IDIBAPS i coordinador de l'assaig clínic, ha apuntat que la reducció d'efectes adversos probablement s'expliqui per la fragmentació del tractament.

A banda de la metodologia en la preparació del CAR-T, una altra de les novetats substancials de l'Ari-0002 ha estat el sistema d'administració, ja que els participants a l'estudi eren de diferents comunitats autònomes i han pogut rebre el tractament sense haver de viatjar a Barcelona. Fernández de Larrea ha celebrat la implicació de la Clínica Universitat de Navarra a l'hora de produir les injeccions, i dels hospitals Universitari de Salamanca, Virgen de la Arrixaca de Múrcia i Virgen del Rocío a Sevilla per administrar-les.

Un dels pacients que s'ha beneficiat dels bons resultats de l'estudi ha estat Joan Gel, a qui fa dotze anys li van diagnosticar un mieloma múltiple. Aquest divendres ha explicat que, després de sotmetre's a un trasplantament de medul·la òssia i de provar un tractament d'immunoteràpia sense èxit, aquest cop ha vist «remetre la malaltia completament».

«No vaig dubtar ni un moment a l'hora de participar en aquest assaig», ha relatat, satisfet amb l'experiència. Gel ha recordat com el trasplantament el va deixar «fet pols», i s'ha mostrat gratament sorprès de no tenir «cap efecte secundari»després de les injeccions del tractament experimental. «Fa un any i mig que em vaig sotmetre a aquesta teràpia i ja no prenc cap medicament. Espero continuar així el màxim temps possible», ha afegit, agraït, entre aplaudiments de l'equip mèdic.

Per la seva part, el director general de l'Hospital Clínic, el Doctor Josep Maria Campistol, ha lloat de forma reiterada l'equip d'investigadors i ha recordat que aquesta recerca va néixer gràcies a l'Ariadna, una pacient que va esperonar l'hospital en la investigació de les teràpies cel·lulars abans de morir el 2016. Després dels resultats de l'Ari-0001 presentats fa gairebé dos anys i ara que s'ha desenvolupat l'Ari-0002, Campistol ha subratllat que «la força econòmica, mental i emocional de l'Ariadna i la seva família han estat decisives».

A partir d'ara, el centre és en converses amb l'Agència Espanyola del Medicament per rebre l'autorització per administrar aquest tractament més enllà de l'assaig clínic. L'Hospital confia que tota la documentació oficial estarà presentada a principis del 2022, de manera que al cap d'aproximadament sis mesos pugui arribar el vistiplau.

Pel que fa al finançament de tot el projecte, la Fundació 'la Caixa' n'ha assumit bona part gràcies a una aliança de 5 MEUR per potenciar la investigació pionera i de gran impacte contra el càncer, mentre l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i la Fundació Bosch Aymerich també han aportat part dels diners.