Descobreixen per què alguns casos de Covid són més greus que d'altres

Els investigadors del laboratori de Richard Flavell, de la Universitat de Yale, als Estats Units, que es preguntaven per què entre el 80 i el 90% de les persones infectades per la Covid-19 només presenten casos lleus, mentre que entre el 10 i el 20% s'enfronten a símptomes més greus o potencialment mortals, han descobert que la raó pot estar en la resposta inflamatòria antiviral de l'organisme de cada pacient.

Per a la seva recerca van dissenyar ratolins de laboratori perquè posseeixin sistemes immunitaris similars als humans i aquests «ratolins humanitzats» van revelar que les causes de la Covid greu poden residir en la nostra pròpia resposta inflamatòria antiviral al virus, informen a la revista Nature Biotechnology.

L'estudi també va demostrar que dues teràpies ben conegudes -l'ús d'anticossos monoclonals i l'esteroide dexametasona- poden ajudar a tractar les infeccions per Covid-19. Però en el cas dels anticossos, el tractament només és eficaç si s'administra en les primeres fases de la malaltia. En el cas dels esteroides, només és eficaç si s'administren durant les últimes fases de la malaltia.

Les diferents respostes del sistema immunitari al virus observades en els animals de laboratori estàndard i en els éssers humans han dificultat als científics la determinació del punt d'inflexió entre els casos lleus i greus de Covid-19. No obstant això, els ratolins de Flavell, dissenyats per a tenir un sistema immunitari similar al dels humans, ofereixen l'oportunitat de respondre a la pregunta.

«Si s'infecta a un ratolí de laboratori estàndard amb el SARS-CoV-2, s'infectarà, però no emmalaltirà greument -assenyala Flavell, professor Sterling de Inmunobiología a Yale i autor principal del treball-. Però els nostres ratolins humanitzats emmalalteixen i no milloren. Tot el seu sistema immunitari està en flames».

L'equip de recerca -dirigit pel primer autor, Esen Sefik, becari de l'Institut Mèdic Howard Hughes (HHMI) en la Fundació de Recerca del Càncer Damon Runyon- va introduir el virus del SARS-CoV-2 pres de pacients humans greument malalts a les fosses nasals dels seus ratolins humanitzats i després va seguir el curs de la malaltia.

Van comprovar que els ratolins infectats presentaven els mateixos símptomes que els pacients humans greument malalts, com a danys pulmonars, pèrdua de pes i una resposta immunitària inflamatòria elevada i persistent que danya els teixits.

A continuació, van tractar als ratolins amb anticossos monoclonals proporcionats per Michel Nussenzweig, immunòleg de la Universitat Rockefeller i, igual que Flavell, investigador del HHMI. Aquests anticossos, que es dirigeixen específicament al virus, eren eficaços si s'administraven abans o molt aviat després de la infecció, però feien poc per sufocar els símptomes si s'administraven en les fases posteriors de les infeccions, segons van descobrir.

Per contra, durant les primeres fases de la infecció, el inmunosupresor dexametasona resultava fatal per als ratolins en suprimir la resposta immunitària inicial, crucial per a combatre el virus. No obstant això, va ajudar a eliminar la infecció durant les etapes posteriors de la malaltia en suprimir la resposta inflamatòria que havia començat a danyar els òrgans.

«Al principi de la malaltia, una resposta immunitària forta és crucial per a la supervivència -assenyala Sefik-. Més endavant en la malaltia, pot ser fatal».

Els models de ratolins humanitzats també podrien revelar pistes sòlides sobre les causes i els possibles tractaments de l'anomenada Covid llarga i greu, avancen els científics.