Enlaira el James Webb, el telescopi més gran mai enviat a l'espai

El coet Ariane 5 que transporta al James Webb, el telescopi més gran mai enviat a l'espai, va enlairar aquest dissabte des del port espacial europeu de Kurú, a la Guaiana Francesa.

El James Webb va partir cap a l'espai sense cap contratemps, però un cel parcialment ennuvolat a Kurú no va permetre veure de manera contínua l'ascens del coet i les dues llargues llengües de foc que provocaven els seus motors a plena potència.

Després de l'enlairament, la NASA va destacar en un tuit que a les 12.20 GMT havia començat «una nova i emocionant dècada de ciència» i que el James Webb «canviarà la nostra comprensió de l'espai tal com el coneixem».

L'Agència Espacial Europea (ESA) a la mateixa xarxa social va assenyalar que aquest enlairament «és un impressionant regal de Nadal», entre altres coses per a la ciència espacial.

El Webb ha començat avui el seu viatge després de gairebé tres dècades de treballs de desenvolupament i construcció, i anys de retards. La importància i revolució d'aquesta missió, tant des del punt de vista astronòmic com tecnològic, ha fet que les agències espacials realitzin retransmissions en diversos idiomes.

La NASA l'està retransmetent en anglès, en un programa liderat per l'astrònoma Michelle Thaller, i en espanyol, conduït per la científica espanyola Begoña Vila, enginyera cap de sistemes del James Webb en el Centre de Vol Espacial Goddard de l'agència espacial estatunidenca, qui va resumir: «és un dia històric».

Thaller va destacar del telescopi que, no es tracta només d'avançar en el coneixement de les primeres galàxies que van néixer després del Big bang -la gran exlplosión que es considera que va originar l'univers-, i saber més de «la meva història, la teva, la nostra història».

El James Webb posarà al nostre abast dades i imatges mai vists. «Colors que no hem pogut veure» fins ara a l'espai, detectar coses «que no teníem al cap en l'astrofísica actual», va assegurar el xilè Nestor Espinoza, un dels implicats en aquesta missió.

En el seu compte de Twitter, el director general de l'ESA, Josef Aschbacher, va dir: «veure un llançament d'aquesta magnitud i en aquest nivell de cooperació internacional és veure una maquinària increïble en acció (...), estic orgullós del treball».

El James Webb, una col·laboració entre les agències espacials dels Estats Units (NASA), Europa (ESA) i el Canadà (CSA), viatjarà fins a situar-se a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, unes quatre vegades més lluny que la Lluna.

Des d'allí, oferirà una vista inèdita de l'univers a longituds d'ona de l'infraroig pròxim i l'infraroig mitjà, i permetrà als científics estudiar una gran varietat d'objectes celestes, sent capaç de mirar cap endarrere en el temps més de 13.500 milions d'anys per a veure les primeres galàxies que van néixer després del Big bang.

Però per a això, a més de separar-se del coet als 27 minuts i 11 segons, haurà de seguir un llarg viatge i superar una sèrie d'etapes crítiques durant el mes vinent. El James Webb és tan gran que s'ha doblegat a l'estil origami per a cabre en el coet de Arianespace i una vegada a l'espai es desplegarà com una joguina transformer.

Entre altres, haurà d'obrir el seu para-sol, de la grandària d'una pista de tennis, i després el mirall primari, de 6,5 metres.

La recomposició i tibat de l'enorme escut solar començarà als tres dies i als dotze començarà el desplegament i recol·locació del mirall primari format per 18 hexàgons. Aquestes són només algunes de les delicades fases per les quals haurà de passar i que cap aparell ha realitzat mai abans.