Societat
Experta avala l'efecte positiu de videojocs «però cal ensenyar a apagar»
Actualment, els videojocs tenen un impacte de més de 3.500 milions d'euros en l'economia espanyola
Els videojocs ja no són exclusius per a nens
Els videojocs poden tenir efectes positius per als joves i els adolescents, tot i que que en moltes ocasions es parla dels perjudicis que causen en algunes ocasions, perquè «sí que és cert que cal ensenyar a apagar».
Així ho ha explicat a EFE la professora de programari i enginyeria de sistemes de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), Natalia Padilla Zea.
La indústria del videojoc ha estat una de les que no ha patit la pandemia, ja que el temps de confinament va afavorir la seva presència en infinitat de cases i durant més temps.
Segons les dades de la Societat Espanyola de Videojocs (SEVI), el 2020 el sector va facturar 1.747 milions d'euros, la qual cosa suposa un 18 per cent més que l'any anterior.
Estimen que a Espanya hi ha més de 15 milions de videojugadors, la major part d'ells entre 15 i 34 anys, que principalment usen videoconsoles, encara que el 20% d'ells juga en telèfons intel·ligents; la major part d'ells (el 74%) admet jugar totes les setmanes, al voltant de 7 hores i mitja.
Segons el nivell d'ocupació directa i indirecta, aquesta entitat estima que els videojocs tenen un impacte de més de 3.500 milions d'euros en l'economia espanyola.
En 2021, ja sense confinaments, «es preveu que aquesta indústria també creixi, encara que potser no tant», ha considerat la professora d'UNIR.
No obstant això, ha detallat, el sector pot veure en els pròxims anys com experimenta un altre creixement exponencial, gràcies al 5G i de la mà dels e-sports.
Els «esports electrònics» o e-sports avancen de manera contínua en els últims anys de la mà de grans organitzacions que organitzen esdeveniments amb jugadors professionals.
Segons SEVI, en 2020 els e-sports «van moure» 27 milions d'euros a Espanya i van comptar amb 800 treballadors, dels 600 van estar contractats per equips professionals i, d'ells, prop de la meitat eren jugadors.
Però l'extensió del 5G, quan incorpori tots els seus serveis a Espanya i compti amb una amplada de banda major a l'actual, pot aconseguir, ha detallat Padilla, una major extensió d'aquests jocs entre els joves en general, que són els que més utilitzen les videoconsoles.
«Quan el 5G avanci per Espanya -en cobertura i amplada de banda- oferirà una resposta més ràpida per als jocs en línia, quant a velocitat i temps de latència, a més d'oferir realitat augmentada i realitat virtual amb uns gràfics superiors», ha explicat.
És a dir, considera, en pocs anys els joves espanyols podran accedir a videojocs d'un nivell molt superior a l'actual quant a gràfics «molt més fins i realistes» i que «milloraran l'experiència de jugar».
Alguna cosa que pot fer que es produeixi «un major enganxament» als videojocs, admet Padilla, que ha participat en projectes de recerca de la Comissió Europea relacionats amb els videojocs i que ha centrat la seva labor investigadora en el disseny d'experiències d'aprenentatge innovadores, mediades o secundades per elements de joc, basades en ludificació.
Per això, sense perdre de vista els riscos, defensa que «cal aprofitar els videojocs com una contribució social» perquè «no tots els seus aspectes són dolents» i «per exemple, la coordinació mà-ull que tenen les generacions actuals és molt superior a la de les anteriors».
Sobretot, explica, per a evitar situacions negatives «cal atendre la seva classificació per edats perquè no siguin perjudicials en el desenvolupament d'un nen» i «això és fonamental tenir-ho en compte quan es regala un videojoc en aquestes dates», ha recalcat.
«És cert que pot haver-hi un problema de dependència», ha reconegut «i per això cal saber apagar les pantalles, sobretot per als menors, als quals cal ensenyar-los que hi ha un moment per a deixar la consola i fer altres activitats, han d'aprendre a apagar i cal ensenyar-los al fet que ho faci, ha insistit».