La mare de dues víctimes d'infanticidi a Castelló valora que l'Estat reconegui que va fallar

Itziar Prats, mare de les dues nenes assassinades pel seu pare a Castelló al setembre de 2018, ha mostrat la seva satisfacció perquè l'Estat hagi reconegut ara que va fallar al no advertir el risc que corrien les seves filles -que llavors tenien 2 i 6 anys- i ella mateixa, encara que ja res mitigarà aquesta pèrdua irreparable.

Ho ha dit a Efe l'advocat de Prats, Gabriel Rubio, després de l'ordre del Ministeri de Presidència que resol la reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Administració formulada per la mare de les nenes a conseqüència del funcionament dels serveis públics dependents dels Ministeris de l'Interior i de Justícia.

La resolució reconeix que l'Estat va fallar i que no va ser diligent en aquest cas, per la qual cosa l'Administració haurà d'indemnitzar amb 800.000 euros a la mare i amb 200.000 als avis materns de les petites.

Malgrat la satisfacció que li ha produït la resolució, la mare de la Nerea i la Martina assegura que res podrà mitigar les pèrdues irreparables de les seves dues filles, però creu que la resolució li dona la raó en les seves queixes i servirà perquè altres dones i menors obtinguin l'ajuda de l'administració que les seves filles no van tenir.

El 25 de setembre de 2018, l'exparella de Prats va assassinar a les seves filles i després es va suïcidar. Mesos abans, la dona ho havia denunciat després de rebre amenaces, però la Justícia no va considerar el risc i va descartar atorgar-los mesures de protecció.

A més, en la valoració del risc de la dona no es van tenir en compte les proves d'amenaces de l'exparella, en les quals deia que tots acabarien morts i ell a la presó i que li anava a treure el que més volia.

Per això, en la reclamació patrimonial de Prats s'assenyalava que la valoració no va tenir en compte ni el risc de letalitat ni el risc en què es trobaven les menors, dues qüestions recollides en el Conveni d'Estanbul, signat per Espanya el 2011 i que va entrar en vigor en 2014.

Precisament, aquests dos aspectes es van incloure en una instrucció d'Interior sobre l'avaluació del risc policial al març de 2019, com ha recordat a Efe l'advocat, qui ha qualificat de «històrica» la resolució del Ministeri de la Presidència que, a més, recull les observacions que en el seu moment va fer el Consell d'Estat en les quals donava «una estirada d'orelles» a les administracions.

La família havia acusat el Ministeri de Justícia de falta de diligència i al Ministeri de l'Interior d'aplicar protocols obsolets per a la valoració del risc i protecció de les menors, la qual cosa tots dos departaments han reconegut.

Encara que la resolució no imputa el mal causat a la família a un funcionari concret o òrgan determinat, sí que assenyala que el funcionament de l'Administració va ser insuficient i inadequat.

En el cas d'Interior, dedueix «l'existència d'un mal funcionament respecte a la insuficiència dels protocols existents en el moment dels fets, atès que no van contemplar l'anàlisi de la realitat existent respecte a les menors mortes».

Respecte al Ministeri de Justícia, els fets denunciats per la mare de les nenes evidencien, segons la resolució, el funcionament «anormal» de l'Administració de Justícia, «concretat en una fallada en cadena i sistèmic del conjunt orgànic de persones i serveis integrats en els dos Jutjats que van intervenir».