Tecnologia
El «Phubbing», un problema de joves que també afecta als adults
La dependència cap als telèfons mòbils genera cada vegada més problemes
Cada vegada més la dependència del telèfon mòbil genera diferents problemes, entre els que alguns especialistes investiguen sobre el «Phubbing», un terme que es refereix als qui no són capaços d'aixecar la vista de la pantalla, especialment joves i adolescents, però cada vegada més adults.
Així ho ha explicat a EFE Joaquín González Cabrera, professor de la Facultat d'Educació i investigador principal de Grup «Ciberpsicología» de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR).
El seu grup de recerca treballa sobre el «Phubbing», un terme «que apareix en literatura científica en espanyol des de 2012, no és que ho hàgim encunyat ara» perquè es tracta, ha detallat, «d'un problema que es descobreix quan l'ús constant del mòbil per a navegar a internet comença a tenir conseqüències en la vida de les persones».
González Cabrera ha explicat que «hi ha un exemple molt clar de Phubbing que podem veure diàriament» quan «un grup de joves es reuneix però en realitat tots estan mirant al seu mòbil, sense parlar, i fins i tot alguns estan enviant-se missatges entre si encara que estiguin gairebé al costat l'u de l'altre».
El telèfon mòbil, sobretot des que el 2005 van aparèixer els «aparells intel·ligents», els «telèfons intel·ligents», ha suposat que «alterem patrons de comunicació que hi havia fins fa pocs anys», ha afirmat.
En realitat, «s'ha generat una constel·lació de problemes per l'ús disfuncional de la tecnologia i el Phubbing és un d'ells» i «d'aquesta forma hem convertit una oportunitat en un problema».
Queda per analitzar els efectes que tindrà aquest patró de comportament als joves quan siguin adults «però el que sí que veiem ja és que hi ha persones majors que també tenen aquesta tendència a estar permanentment amb el mòbil, sense atendre als qui tenen al voltant, fins i tot en família», ha assegurat.
El «Phubbing» és un trastorn que afecta la comunicació, però els especialistes ja han comprovat com hi ha un més estès, que s'ha denominat, en espanyol, «nomofòbia» que és «bàsicament la por d'estar desconnectats, a quedar-se fora» del que ocorre en xarxes socials, especialment.
«El preocupant és que aquestes situacions facin eclosió en etapes de formació de la personalitat, fins i tot en nois de 8 i 9 anys» i per això demana als pares que «siguin conscients que són un patró per als seus fills, i han d'escoltar-los i no estar constantment amb el mòbil».
González Cabrera creu que una manera de treballar contra aquests fenòmens «simplement és fer el mateix que s'ha fet tota la vida, quan en una família es veu que hi ha alguna cosa que pot perjudicar la comunicació es va a a una cosa diferent» en aquest cas «a activitats incompatibles amb la tecnologia, com fer esport, anar al cinema o jugar al parxís» i així «generar moments en els quals es deixi el mòbil», ha conclòs.