El preu de l'habitatge pujarà un 4% el 2022

El preu de l'habitatge pujarà entorn al 4% al 2022 per l'encariment de les matèries primeres i el bloqueig del comerç internacional, segons l'informe immobiliari del servei d'estudis de CaixaBank, que preveu que 2021 es tanqui amb unes 545.000 compravendes, una xifra no registrada des de 2008.

L'entitat estima que el bum d'enguany per comprar un habitatge es moderarà el 2022, la qual cosa situarà les transaccions en nivells similars als d'abans de la pandèmia, entorn de 500.000.

Encara que el lliurament d'habitatges nous no sols ha superat enguany els nivells precovid, sinó que està en màxims des de 2012, l'informe recorda que aquestes xifres no reflecteixen la situació actual de l'oferta d'obra nova, ja que es refereixen a promocions començades fa anys.

Molt més dependent de factors estructurals, la nova oferta continua estantper sota, amb els visats entre gener i setembre un 3,9% per sota de 2019.

Segons CaixaBank, de mantenir-se el ritme actual, s'hauran emès una mica més de 100.000 visats d'obra nova en el conjunt de 2021, xifra molt similar a les de 2018 i 2019.

Entre les perspectives favorables per al sector, l'informe destaca la fortalesa dels factors que impulsen la demanda i l'efecte dinamitzador de l'arribada dels fons de reconstrucció europeus, que en l'àmbit de l'habitatge aniran destinats a la rehabilitació.

També apunta que les condicions de finançament favorables continuaran donant suport a la inversió immobiliària.

No obstant això, incideix en què els «nuvolots» relacionats amb l'encariment de les matèries primeres i el bloqueig del comerç internacional «podrien llastrar la recuperació de l'oferta».

Segons dades d'Eurostat, els costos del sector estan creixent per sobre del 12% anual i els preus d'uns certs subministraments, per sobre del 15%.

En aquesta línia, una enquesta recent de la Confederació Nacional de la Construcció (CNC) recull que un 75% de les empreses ha sofert algun desproveïment o retard inusual de fusta, alumini o acer, entre altres materials.

Per això la patronal porta mesos alertant de retards en les obres i demana una major possibilitat de renegociar contractes, ampliar els terminis d'execució de les obres sense penalitzacions i agilitar les llicències.

El preu canvia de tendència

Des que la caiguda de preus toqués fons entre l'últim trimestre de 2020 i el primer de 2021, les taxes han anat repuntant fins a superar al setembre el nivell prepandèmia; una tendència ascendent que s'observa en totes les comunitats autònomes, encara que el grau de recuperació és heterogeni.

Per al 2022, el servei d'estudis de CaixaBank preveu un avanç mitjà del preu de l'habitatge al voltant del 4% (valor de taxació).

No obstant això, a mitjà termini, no espera que els preus entrin en una espiral alcista preocupant, sinó que experimentin un creixement d'acord amb l'evolució de la renda de les famílies, una vegada es dilueixi «l'efecte xampany» de la demanda, l'oferta es recuperi de forma més significativa i es moderin els preus de les matèries primeres.

Respecte a la situació financera de les famílies, l'informe constata que les polítiques econòmiques implementades durant la pandèmia han esmorteït l'impacte de la crisi en les llars i ha aconseguit reduir l'esforç hipotecari en la majoria d'ells, si bé alerta que encara continuen existint borses de vulnerabilitat entre les llars de renda baixa.

Desacceleració dels lloguers

Entretant, la pandèmia ha accentuat la tendència baixista de les rendes de lloguer, segons l'anàlisi que fa el banc a partir dels imports dels rebuts que gestiona.

Aquest indica que en quatre de cada sis municipis i províncies els lloguers ja havien tocat sostre quan va irrompre la covid, després d'un lustre d'increments molt superiors als ingressos de les famílies, i que gran part de l'ajust s'ha produït entre els lloguers d'imports més baixos i en els municipis més turístics.

Entre gener i setembre de 2021 el preu del lloguer ha caigut en un 65% a les províncies i un 55% dels municipis analitzats pel banc, respecte al mateix període de l'any anterior.

Després d'admetre que no li resulta possible avaluar l'efecte de la llei de contenció de rendes catalana, l'informe adverteix, apel·lant a l'experiència internacional, de la importància de «avaluar acuradament l'efectivitat i l'impacte d'aquesta mena de mesures» de cara a l'aprovació de la llei d'habitatge estatal, «ja que, en determinats casos, pot arribar a ser contraproduent».