Món
Funeral d'Estat a Sud-àfrica per acomiadar a Desmond
Família i figures destacades del país, inclòs el president, han assistit a Ciutat del Cap a una cerimònia restringida per la pandèmia
Funeral d'Estat en Sud-àfrica per a acomiadar a Desmond Tutu
El funeral d'Estat per a acomiadar a l'arquebisbe emèrit Desmond Tutu ha començat al matí d'aquest 1 de gener a la catedral anglicana de Sant Jordi a Ciutat del Cap, amb la presència de la seva família i de figures destacades del país.
La cerimònia per a acomiadar a Tutu, que va morir el passat 26 de desembre a Ciutat del Cap als 90 anys d'edat, s'ha vist limitada a un centenar d'assistents a causa de la restriccions per la covid-19.
A més de l'actual president sud-africà, Cyril Ramaphosa, van acudir a aquest temple -símbol de la democràcia al país conegut com la «catedral del poble» durant el règim racista de «l'apartheid»- expresidents del país, com Thabo Mbeki (1999-2008) i Kgalema Motlanthe (2008-2009).
Així mateix, la cerimònia, oficiada per l'actual arquebisbe de Ciutat del Cap i líder de l'Església anglicana de sud-àfrica, Thabo Makgoba, va comptar amb la presència del rei Letsie III del petit regne muntanyenc de Lesotho i de l'activista moçambiquesa Graça Machel, vídua de Nelson Mandela.
Figura estimada
Aquest funeral d'Estat tanca una setmana d'actes celebrats en diferents punts del país per a acomiadar a una de les figures més estimades de la història de Sud-àfrica, incloent la instal·lació d'una capella ardent durant el dijous i el divendres en aquest temple, que va veure desfilar a centenars de sud-africans.
Seguint els desitjos del propi Tutu, qui havia demanat que no es gasti diners innecessàriament en els seus funerals, el taüt és un model molt simple de fusta.
Així mateix, també seguint la voluntat de l'arquebisbe emèrit, la cerimònia no inclourà discursos, només la intervenció de Ramaphosa.
Guardonat amb el Nobel de la Pau en 1984 per la seva lluita contra l'opressió racial de «l'apartheid», a Tutu se'l considera una de les figures clau de la història contemporània sud-africana.
La seva trajectòria va estar marcada per una constant defensa dels drets humans, una cosa que li va portar a desmarcar-se en nombroses ocasions de la jerarquia eclesiàstica per a defensar obertament posicions com els drets dels homosexuals o l'eutanàsia.
En els últims anys s'havia mantingut allunyat de la vida pública a causa de la seva avançada edat i als problemes de salut que arrossegava des de feia anys, entre ells un càncer de pròstata.