Els bisbes catalans inicien el dilluns la seva visita 'ad limina' al Vaticà

Els bisbes de Catalunya inicien el dilluns, durant cinc dies, la preceptiva visita 'ad limina apostolorum' al Vaticà, que tots els bisbes catòlics han de fer cada cinc anys per, entre altres coses, retre comptes sobre la gestió de les seves diòcesis, visitar les tombes dels apòstols i expressar al Papa les seves preocupacions.

La visita estarà encapçalada per l'arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Juan José Omella, i hauran passat 7 anys des que els bisbes de Catalunya van fer l'última en 2014, un retard motivat per la pandèmia.

Entre altres coses, la visita comprendrà una peregrinació a les tombes dels apòstols Pere i Pau «com a expressió de comunió eclesial», una trobada amb el papa Francesc, al que informaran sobre la situació de l'Església en cada diòcesi i la celebració de l'Eucaristia en les quatre basíliques romanes majors de Roma.

Els bisbes catalans també mantindran reunions amb els principals Dicasteris (ministeris del Vaticà): la Congregació per als Bisbes, Doctrina de la Fe, Clergat, Instituts de Vida Consagrada, Educació Catòlica, Culte Diví, Laics, Nova Evangelització, Família i Vida, Promoció per al Desenvolupament Humà Integral, Comunicació, i també amb la Secretaria d'Estat.

L'arquebisbe primat de Tarragona, Joan Planellas, que viatjarà demà diumenge a Roma i no té previst tornar fins al dia 16, ha avançat que durant la visita «segur que hi haurà temps per tractar temes i problemes diversos que aconsegueixen el present i el futur immediat de la nostra Església».

Planellas, que valora l'audiència que tindran amb el papa Francesc, ha explicat que la visita 'ad limina' «no és una visita a títol personal sinó que es tracta «d'una peregrinació de fe».

«En la tomba dels sants Apòstols resaré especialment per l'Església que peregrina a Tarragona, perquè sapiguem viure amb convicció i amb goig l'Evangeli que ells van predicar i pel qual van morir», ha dit el prelat que presideix la Conferència Episcopal Tarragonina, que agrupa a tots els bisbes de Catalunya.

Planellas també ha avançat que en l'audiència amb el Pontífex li parlarà dels seus fidels, «dels joves i no tan joves que s'afanyen per apropar-se a Crist, de la falta de vocacions sacerdotals i de la vida consagrada, de les dificultats de molts laics i laiques per lliurar-se amb generositat».

Per la seva banda, l'arquebisbe d'Urgell i copríncipe d'Andorra, Joan Enric Vives, opina que aquesta visita «enfortirà la comunió eclesial» i recorda que durant desembre i gener, en quatre grups, tots els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola fan la visita 'ad limina Apostolorum' a Roma.

El Codi de Dret Canònic mana que «cada cinc anys el Bisbe diocesà ha de presentar al Romà Pontífex una relació sobre la situació de la seva Diòcesi, segons el model determinat per la Seu Apostòlica i en el temps per ella establert», i en els mesos posteriors a la presentació d'aquest informe quinquennal es presenti davant el Papa per explicar-ho.

Segons Vives, aquests deures vénen «d'una antiquíssima i venerable tradició teològica, canònica i espiritual que podria remuntar-se al segle V després de la caiguda de l'Imperi Romà».

«Es comprèn -afegeix l'arquebisbe d'Urgell- que entre les coses importants que són reclamades a tot bisbe diocesà es trobi l'obligació de tenir un especial contacte amb el Sant Pare, de manera que aquest, com a successor de Sant Pere, pugui dedicar atenció a aquesta particular porció del Poble de Déu que és la Diòcesi, l'esposa que el bisbe té encomanada».

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, que fa uns mesos va presentar la seva renúncia al càrrec al Papa en complir la preceptiva edat de jubilació als 75 anys, ha explicat que els bisbes han hagut d'enviar prèviament al Vaticà un detallat informe sobre la seva diòcesi.

Aquest informe, que es reparteix als Dicasteris, inclou dades personals del bisbe, la situació religiosa i moral del bisbat, el nombre de catòlics, de preveres, diaques i religiosos i religioses, els moviments d'apostolat, l'economia, les dades sociològiques –com per exemple d'habitants, extensió, clima, idioma prioritari, de la cúria, de les parròquies, de les delegacions, dels santuaris, de les fundacions, d'altres religions, del govern civil…– a més de totes aquelles característiques pròpies de cada diòcesi.

«Durant els dies a Roma visitarem les diferents comissions vaticanes, que han rebut els informes previs, per dialogar sobre les qüestions que suggereixin», concreta el bisbe gironí.

Pardo ha recordat que, malgrat retrer comptes, «les diòcesis no són sucursals de l'Església de Roma, sinó veritables Esglésies en comunió» i ha defensat que «aquesta visita és una ocasió per remarcar la importància i identitat de cada diòcesi, del seu rostre, les seves fortaleses, les seves febleses i els seus grans reptes».