Què sabem de la nova variant covid que ja monitora l'OMS?

L'OMS confirmava aquest dijous que, per primera vegada en tota la pandèmia, se superaven els dos milions de contagiats notificats en un sol dia al món. Aquesta dada només reforça una cosa que ja s'emporta temps veient a Espanya, on la incidència de casos no para d'aconseguir xifres de rècord: que la sisena ona comandada per la variant òmicron segueix en ascens. I, enmig d'aquesta ona, investigadors francesos van alertar fa uns dies d'una variant que conté encara més mutacions que òmicron, 46.

Si bé òmicron és molt transmissible, també, de moment, es mostra menys virulenta que variants anteriors del SARS-CoV-2. Aquesta situació ha portat a especulacions recents sobre el possible final de la pandèmia, però, sigui cert o no que sigui més lleu, el coronavirus continua circulant i mutant, per la qual cosa deteccions com la realitzada per l'Institut Hospitalari Universitari Méditerrannée de Marsella (França) continuaran ocorrent.

La qüestió és dilucidar si les variants que vagin sorgint fan que el virus sigui més transmissible, més virulent o pugui sortejar mesures socials i de salut pública. De moment, segons Kate O'Brien, directora del Departament d'Immunització de l'OMS, es tracta de «una variant menys activa i que encara està sent avaluada».

La detecció va ser comunicada el passat 9 de desembre per l'Institut Hospitaliari Universitari de Marsella, per això, la variant ha rebut com a nom IHU, per les pròpies sigles de la institució. Vint dies més tard, investigadors de la Universitat de Aix-Marsella publicaven, a la plataforma de 'preprints' medRxiv -on es publiquen estudis abans de ser revisats per parells-, un nou estudi on mostren els resultats de les anàlisis a 12 pacients amb SARS-CoV-2 procedents de Marsella. El pacient, al qual es considera origen d'aquesta propagació, hauria tornat d'un viatge recent a Camerun.

Per què ha cridat tant l'atenció?

La variant, anomenada B.1.640.2, presenta «46 mutacions i 37 delecions [mutació genètica en la qual es perd material genètic] que van donar com a resultat 30 substitucions d'aminoàcids i 12 delecions. Catorze substitucions d'aminoàcids, inclosos N501Y i E484K, i 9 delecions es troben a la proteïna de la espícula [o proteïna S, encarregada, en els coronavirus, d'entrar en la cèl·lula hoste que serà infectada]».

Per als investigadors, «aquestes dades són un altre exemple de la imprevisibilitat de l'aparició de variants del SARS-CoV-2 i de la seva introducció en una àrea geogràfica determinada des de l'estranger».

En quins països s'han localitzat casos?

Es tracta d'una subvariant de la variant B.1.640, detectada per primera vegada al setembre de 2021 a República Democràtica del Congo, i que l'OMS ja va categoritzar com una variant «sota supervisió».

En aquest grup de variants sota vigilància, s'inclou qualsevol variant del coronavirus que «presenti modificacions en el genoma que, segons se sospiti, puguin afectar les característiques del virus i semblin indicar que la variant pot comportar riscos en el futur».

Quant a B.1.640.2, segons els investigadors, a part dels casos detectats a Marsella, també es van localitzar alguns en la localitat de Forcalquier, al departament d'Alps d'Alta Provença.

Com de perillosa és davant de la resta de variants?

Quan es va detectar i va seqüenciar òmicron, el que va cridar l'atenció va ser la quantitat de mutacions que presentava en la proteïna de la espícula, la qual cosa la feia potencialment més transmissible. En aquest cas, IHU també ha experimentat canvis en aquesta important proteïna, la qual cosa justifica que l'OMS ja l'estigui supervisant, igual que porta fent des de setembre amb la variant de la qual procedeix.

La doctora Maria Van Kerkhove, epidemiòloga líder de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), va explicar aquest passat dijous que l'organització ja es troba supervisant la subvariante B.1.640.2, encara que va aclarir que «no està circulant molt activament».

«Aquesta variant representa menys d'1% de les mostres a França. Hi ha dos subvariants: la B.1.640.1 i la B.1.640.2, i és important que les seguim, per la quantitat de mutacions amb les quals compte, però no està circulant molt activament», va assenyalar Van Kerkhove. També va voler destacar que les vacunes actuals funcionen «per a totes les variants actives» i que és «comú» que puguin aparèixer variants com aquesta.

Per part seva, O'Brien també va expressar que «és una variant que potser està augmentant la seva prevalença. Comptem amb proves específiques d'aquesta, però està pendent d'una anàlisi més profunda».

L'escenari és similar a quan va aparèixer òmicron?

Actualment la situació és molt diferent a la de òmicron. Quan aquesta va ser detectada a Sud-àfrica a finals de novembre de 2021, si bé encara era una incògnita, ja va ser relacionada amb un gran increment de casos en algunes regions del país africà. De moment, com va destacar Van Kerkhove, IHU «representa menys d'1% de les mostres a França».

Quines altres variants preocupen l'OMS?

Al costat de òmicron, hi ha altres quatre «variants preocupants»al món. Entren en aquest grup si són més transmissibles, més virulentes o tenen major capacitat per a sortejar anticossos i altres mesures de salut pública. La primera d'elles és alpha, detectada al setembre de 2020 al Regne Unit i designada com a preocupant al desembre d'aquest mateix any. Beta, per part seva, encara que existeixen mostres d'ella prèvies a alpha -les primeres mostres són de maig de 2020 a Sud-àfrica-, no va ser designada com a preocupant fins al mateix dia que alpha.

També es troben dins d'aquest grup gamma -amb primeres mostres detectades al novembre de 2020 al Brasil i designada com a preocupant al gener de 2021- i delta. Aquesta última -detectada a l'Índia a l'octubre de 2020-, juntament amb òmicron, és la més estesa al món. Entre les característiques d'aquesta variant està ser més transmissible que alpha -encara que menys que òmicron- i provocar una «lleugera» disminució de l'efectivitat de la vacuna, segons el Ministeri de Sanitat. Actualment és present en almenys 170 països.

A Espanya, delta ha estat predominant fins que òmicron l'ha començat a desplaçar al desembre de 2021. Entre el 13 i el 19 de desembre -últims dades disponibles-, òmicron representa el 43% dels casos seqüenciats i delta el 54%. En aquests moment, tenint en compte l'escassa presència a França, país que l'ha detectat, IHU es troba lluny de poder desplaçar a aquestes variants com va fer delta amb alpha, i com sembla que està fent òmicron amb delta.

Per què IHU i no una lletra grega com a delta o òmicron?

IHU és el nom provisional donat a aquesta variant pels investigadors que l'han detectat, però, si s'acabés convertint en una variant preocupant o d'interès per a l'OMS, acabaria adoptant el nom d'una lletra grega.

En cercles científics s'usa un altre tipus de nomenclatura més tècnica i útil per al seu treball de recerca. No obstant això, per a la denominació d'aquestes variants a nivell mediàtic, l'OMS va convocar a un grup d'experts perquè trobessin noms per a les variants d'interès i de preocupació (VOI i VOC, respectivament) que fossin fàcils de pronunciar i no generessin estigmes, ja que, al principi, les variants eren batejades amb els llocs on es detectaven.

Per aquest motiu es va optar per denominacions basades en lletres de l'alfabet grec. Amb òmicron va haver-hi una certa confusió perquè l'OMS va decidir saltar-se dues lletres, nu i xi. Nu es va descartar per la confusió que podria generar amb la paraula anglesa «new« i xi, per ser un cognom comú a la Xina i en altres països asiàtics, per la qual cosa podia resultar ofensiu.