Serveis socials
A Catalunya falten 8.038 places de residències per gent gran
Madrid és la única comunitat espanyola on hi ha més oferta privada que pública
Catalunya té un dèficit de 8.038 places residencials per a aconseguir la ràtio de 5 per cada 100 persones majors de 65 anys, segons un informe presentat avui a Madrid per l'Associació de Directores i Gerents en Serveis Socials.
L'informe assenyala que a Catalunya set de cada deu places residencials són de finançament públic, amb una caiguda en aquesta proporció des de l'any 2015, amb el que actualment hi ha 18.524 places privades i 45.843 públiques, és a dir un 28,8% privades i un 71,2% públiques.
Catalunya ha passat de tenir 66.205 places residencials per a persones majors l'any 2013 a 64.367 en l'actualitat, és a dir, gairebé 2.000 menys, pesi a l'increment de les persones d'edat avançada.
El mateix informe ressalta que Espanya té un dèficit de 75.000 places residencials per a aconseguir els criteris fixats per l'OMS de 5 places per cada 100 persones majors de 65 anys, de les quals 62.000 serien ocupades de manera immediata per persones que estan en la llista d'espera de la dependència.
Segons les últimes dades de l'Imserso, a la fi de 2020 es registraven 5.529 centres residencials amb 389.677 places, 643 més que un any abans encara que insuficients per a aconseguir l'increment de persones majors, perquè el que la ràtio de cobertura va continuar caient fins a 4,19 -4,22-.
L'Associació de Directores i Gerents en Serveis Socials analitza en el seu informe la situació de les residències de majors l'any de la covid, mostrant en general un dèficit de places ateses les pautes d'organismes internacionals.
Andalusia, Comunitat Valenciana i Galícia són les comunitats amb major dèficit -30.236, 22.860 i 14.331, respectivament-, mentre que cinc comunitats tenen més places que les fixades per l'OMS, destacant Castella i Lleó, amb 17.541.
També tenen excés de places Castella-la Manxa (7.484), Aragó (4.671), Extremadura (3.833) i Astúries (1.689).
La grandària mitjana dels centres és de 70,5 places per centre, aconseguint Madrid el número més alt amb 110 i Extremadura el mínim, amb 46 places.
Encara que entre 2010 i 2020 el nombre de persones majors de 65 anys s'ha incrementat en 1,5 milions de persones, el nombre de places residencials ha augmentat 20.872.
Dos de cada tres places són de finançament públic
El 63,2% de les places residencials són de finançament públic: en centres públics, places concertades en centres privats o places que es financen amb la prestació vinculada al servei.
Aquest percentatge ha anat augmentat lleugerament en els últims anys, de manera que a la fi de 2020 suposaven 2,65 per cada 100 persones majors de 65 anys.
Les comunitats amb major cobertura de places de finançament públic són Castella i Lleó i Castella-la Manxa, seguides d'Aragó i Extremadura. Les Comunitats amb menys places de finançament públic són Canàries i Múrcia, que no aconsegueixen un 1,5%.
Madrid és l'única comunitat on les places exclusivament privades tenen una cobertura major (2,5%) que les de finançament públic (1,86%).
El president de l'associació, José Manuel Ramírez, destaca que un any i nou mesos després de l'inici de la pandèmia, fins i tot no s'hagin recuperat el numero de places residencials en el Sistema d'Atenció a la Dependència: al febrer de 2020 eren 171.119 i al novembre de 2021, 169.399, és a dir, 1.720 places menys.
El dèficit de places creix des del 2014
Els 5.529 centres residencials que hi havia a Espanya en finalitzar 2020 són 13 menys que l'any anterior, la qual cosa confirma l'estancament del sector, assevera Ramírez.
Els centres públics són 1.451 (16 més que l'any anterior) i els privats 4.078 (29 menys que abans de la pandèmia).
El resultat és un major dèficit de places residencials any a any: si en 2014 faltaven 53.103 places per a aconseguir la ràtio del 5%, en l'últim any aquest dèficit aconsegueix les 75.699.
Atesa la demanda que existeix actualment sense atendre, serien necessàries de manera immediata almenys 62.000 places residencials per a les persones amb Dependència Severa (Grau II) o Grans Dependents (Grau III) que estan en llista d'espera.
L'última estadística de l'Imserso, actualitzada al novembre 2021, registra 91.729 persones valorades amb Grau II i III sense rebre encara les prestacions o serveis als quals tenen dret i més 67.000 pendents de valorar, sumant un total de 158.729 persones en llista d'espera.
Els experts en serveis socials estimen que quatre de cada deu demandarien un servei residencial, per la qual cosa serien necessàries entre 62.000 i 63.000 places residencials només per a atendre la demanda actual de persones en aquests llimbs de la dependència.