Els antivirals s'incorporen a la segona línia de batalla contra la covid

Els antivirals se sumaran les pròximes setmanes a la batalla contra la pandèmia causada mundial per la covid-19 i podrien convertir-se en una de les armes principals per evitar l'agreujament de la malaltia i les conseqüents hospitalitzacions.

Els antivirals se sumaran així a les vacunes en aquesta batalla, però no seran l'última eina sanitària, ja que les investigacions també apunten a l'eficàcia dels anticossos monoclonals com una de les millors opcions terapèutiques per als pacients amb risc de patir les infeccions més greus a causa daquest coronavirus.

El president del Govern Pedro Sánchez ha anunciat avui -en una entrevista a la Cadena SER- la compra aquest mes de 344.000 antivirals orals fabricats per la multinacional Pfizer.

Els antivirals d'aquesta empresa (anomenats Paxlovid), que s'administren oralment i en forma de píndoles, ja han estat recomanats per l'Agència Europea del Medicament per prevenir els casos més greus, i en la majoria dels casos estan recomanats per a pacients adults que no necessiten oxigen suplementari però sí que tenen un risc més gran que la seva malaltia progressi a greu.

Els assajos de l'empresa van demostrar que la seva antiviral reduïa el risc d'hospitalització dels malalts amb covid-19 i també el de mort quan s'administra els dies immediatament posteriors al diagnòstic de la malaltia i de l'aparició dels primers símptomes.

De moment l'Agència Europea del Medicament (EMA) ha donat suport a l'ús «d'emergència» i sempre sota decisió individual de les autoritats de cada país, tot esperant una llicència oficial europea.

L'Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS) ha confirmat que el medicament encara no està aprovat i que la companyia no ha demanat tampoc la seva autorització condicional, han informat fonts d'aquest organisme.

Les dades de l'empresa van revelar que les pastilles redueixen en un 89% dels casos el risc d'hospitalització o mort en adults, i que es tracta també d'un potent inhibidor davant la variant òmicron del coronavirus.

Els dos principis actius del medicament (PF-07321332 i ritonavir) estan disponibles en comprimits separats que cal prendre junts dues vegades al dia durant cinc dies.

Els efectes secundaris més comuns notificats durant el tractament i fins aproximadament un mes després de la darrera dosi van ser la disgèusia (alteració del gust), diarrea i vòmits.

L'EMA va assenyalar que aquests antivirals no s'han d'utilitzar amb determinats medicaments, ja que la seva acció pot provocar augments nocius dels nivells en sang o, per contra, reduir l'activitat d'aquesta pastilla; i que no s'han de fer servir tampoc en pacients amb insuficiència renal o hepàtica greu, ni durant l'embaràs, ni en persones que puguin quedar embarassades.

L'antiviral de Pfizer bloqueja l'activitat d'un enzim específic que el coronavirus necessita per replicar-se al cos infectat, en un mecanisme molt similar al d'altres companyies farmacèutiques que ja s'estan administrant en alguns països, com els Estats Units o el Canadà.

Es consoliden així els antivirals com la segona línia -després de les vacunes- de batalla contra la covid-19, però en la tercera línia prenen ja posicions els «anticossos monoclonals», uns fàrmacs biològics que es podrien convertir en una de les millors opcions terapèutiques per a pacients amb risc de patir una infecció greu per coronavirus, segons el Consell Superior d'Investigacions Científiques.

L'Agència Europea del Medicament ja ha autoritzat l'ús d'alguns tipus d'anticossos monoclonals, i a Espanya el Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) desenvolupa diversos projectes per obtenir aquestes eficaces molècules, ha informat el CSIC.

La tècnica dels anticossos monoclonals consisteix a generar anticossos en ratolins o altres animals que han estat exposats al SARS-CoV-2 oa parts d'aquest, i que els han ajudat a neutralitzar el coronavirus.

Els anticossos es poden produir després a gran escala i poden servir per evitar quadres molt greus de covid-19 en la població amb més risc, ha destacat el CSIC, que ha detallat que serien una ajuda externa a les defenses produïdes de forma natural pel sistema immunitari humà.

Els anticossos monoclonals no serveixen per evitar contraure la covid-19, sinó que estan dissenyats per a persones que ja s'han infectat i presenten un alt risc d'acabar hospitalitzades.

Segons el CSIC, estarien especialment indicats per a pacients amb obesitat, diabetis o persones grans, i podrien resultar també especialment útils en persones immunodeprimides i que no tenen la capacitat de generar els seus propis anticossos per neutralitzar el SARS-CoV-2.