Diari Més

Salut

Descobreixen com funciona la primera línia de defensa contra el càncer de pell

La investigació feta a Barcelona obre noves possibilitats terapèutiques per tractar la malaltia

L'autora de l'estudi, la coordinadora del programa de recerca de regulació gènica, cèl·lules mare i càncer del CRG, Fátima Gebauer (i) i la seva companya investigadora Annagiulia Ciocia.

Descobreixen com funciona la primera línia de defensa contra el càncer de pellEfe

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han descobert els mecanismes moleculars que fan costat a les defenses naturals del cos contra el desenvolupament del càncer de pell.

El descobriment, que publica aquest dimarts la revista 'Cell Reports', ofereix, segons els investigadors, noves pistes sobre el comportament del càncer de pell en l'àmbit cel·lular i ofereix un nou camí per a possibles dianes terapèutiques per a tractar la malaltia.

«Descobrim que la proteïna CSDE1 coordina una complexa sèrie de mecanismes moleculars que impulsen la senescència en les cèl·lules de la pell, alentint la seva funció sense causar la mort», ha explicat Rosario Avolio, bioquímica, primera autora de l'estudi i alumna postdoctoral del CRG.

Segons Avolio, «les cèl·lules senescentes actuen com un tallafocs contra el càncer, suprimint la formació de tumors».

La recerca, liderada per la investigadora del CRG Fàtima Gebauer, es va dur a terme recopilant ceratinocitos de ratolí, el tipus de cèl·lula cutània més abundant en l'epidermis.

Els ceratinocitos poden provocar diversos tipus de càncer de pell, inclosos els carcinomes de cèl·lules basals i escatoses, dues dels càncers humans més freqüents.

De manera experimental, els investigadors van introduir gens que promouen la formació del càncer, induint les cèl·lules a un estat de senescència i així van descobrir que, quan s'esgoten els nivells de CSDE1, les cèl·lules no poden experimentar la senescència i s'immortalitzen, un pas necessari per a desenvolupar càncer.

Experiments amb cèl·lules sense la proteïna CSDE1 van revelar que quan aquestes s'implanten sota la pell dels ratolins comencen a formar tumors malignes.

Segons els investigadors, sorprenentment, tots els ratolins tractats d'aquesta manera van desenvolupar carcinomes de cèl·lules escatoses al cap d'entre 15 i 20 dies.

Els investigadors van veure «el rol clau» de CSDE1 que promou la supressió de tumors a través de dos mecanismes diferents: fa que la cèl·lula secrete un còctel de citocines i enzims que obliguen la cèl·lula a entrar en un estat de detenció permanent del creixement, i deté la síntesi de YBX1, una proteïna coneguda per promoure el creixement i l'agressivitat dels tumors.

«Les troballes de l'estudi són sorprenents perquè CSDE1 s'ha relacionat prèviament amb la promoció de la formació de càncers, no amb la seva supressió», han ressaltat els investigadors.

Estudis previs desenvolupats pel mateix grup dirigit per Gebauer van trobar que la proteïna CSDE1 promou la formació de metàstasi en el melanoma, un tipus de càncer de pell menys comuna però més agressiu, i altres estudis han demostrat que el CSDE1 està relacionat amb la proliferació de tumors en molts tipus de càncer.

«CSDE1 és el 'Dr. Jekyll i Mr. Hyde' de les proteïnes. Té una dualitat impredictible segons la mena de cèl·lula i teixit en el qual es trobi», ha assenyalat Gebauer, co-coordinadora dell programa de recerca de Regulació Gènica, Cèl·lules Mare i Càncer del CRG.

«No sabem per què aquesta proteïna promou el càncer en alguns casos i el suprimeix en uns altres. Trobar la causa principal d'aquest fenomen tindrà importants implicacions per al descobriment de nous tractaments personalitzats contra el càncer», ha subratllat la investigadora.

CSDE1 és un tipus de proteïna que monitora l'ARN, adherint-se a ell, sovint en el moment en què es transcriu, la qual cosa fa que tingui el potencial de canviar la funció dels ARN sintetitzats en una cèl·lula.

Segons els investigadors del CRG, una possible teoria que explica per què CSDE1 es comporta de manera diferent en les cèl·lules normals de la pell comparades amb cèl·lules canceroses és l'existència de variants lleugerament diferents en cadascuna, la qual cosa podria afectar la maquinària molecular de la cèl·lula de diferents maneres.

L'estudi és un dels pocs que examina el rol de les proteïnes d'unió en l'ARN en l'establiment de la senescència cel·lular, que és una nova frontera en la recerca del càncer.

«Durant molt de temps es va pensar que les proteïnes d'unió en l'ARN són molècules universals que les cèl·lules utilitzen per al manteniment general i que, a més, no poden tractar-se de manera terapèutica, però cada vegada és més clar que això no és cert i que és un camp emergent fonamental per a comprendre les malalties humanes», ha conclòs Gebauer.

tracking