Judicial
La justícia belga decidirà el 18 de gener sobre el recurs contra l'extradició de Valtònyc
La fiscalia ha impugnat en última instància la decisió del Tribunal d'Apel·lació de Gant
Valtònyc, sobre l'opinió de l'advocat general del TJUE: «Quan Espanya juga fora de casa no pot interpretar la llei com vol»
A la sortida de la vista, Valtònyc ha assegurat que l'ajornament de la decisió és positiu perquè «significa que no és un cas simple». Quatre jutges del Tribunal de Cassació han escoltat les parts durant l'audiència, que ha durat uns tres quarts d'hora. «Ara faran una reflexió i tindran una resposta el 18 de gener», ha dit el mallorquí en declaracions als mitjans.
Fiscalia no tira la tovallola
La fiscalia belga considera que el Tribunal d'Apel·lació de Gant no va justificar prou la seva sentència, especialment que els delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la corona «no siguin punibles segons la llei belga». Així, insisteixen a demanar l'extradició a Espanya per aquests dos crims.
Segons ha explicat l'advocat de Valtònyc Simon Bekaert, a la vista el fiscal belga ha defensat que el Tribunal d'Apel·lació de Gant hauria d'haver «requalificat» els delictes per igualar-los a la legislació belga. En concret, ha demanat que enaltiment del terrorisme s'equipari a incitació al terrorisme i injúries a la corona a injúries comunes. «Valtònyc no va ser condemnat per aquests delictes. No es pot reescriure la sentència», ha replicat Bekaert, recordant que les autoritats belgues no tenen «competència» per fer això.
La decisió de Gant
Amb 18 anys, el jove mallorquí va ser detingut i acusat d'enaltiment del terrorisme i injúries a la corona per les seves cançons. L'Audiència Nacional el va condemnar a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces, una decisió que després va ratificar el Tribunal Suprem. Valtònyc va marxar a Bèlgica el 2018 i des de llavors la justícia espanyola reclama la seva extradició.
El passat 28 de desembre el Tribunal d'Apel·lació de Gant va rebutjar en segona instància l'entrega a Espanya en considerar que cap dels tres delictes és punible a Bèlgica.
En el cas d'enaltiment del terrorisme, la sentència recorda que no existeix a la legislació belga. De fet, el tribunal d'Apel·lació de Gant va preguntar al Tribunal de Justícia de la UE si podia acceptar l'extradició ràpida per aquest delicte, tal com demanaven les autoritats espanyoles. Luxemburg va dir que no. Per això, en aquest punt la sentència es limita a recordar que aquesta conducta «no és punible» a Bèlgica.
Amb relació al delicte d'injúries a la corona, la sentència assenyala que sí que existeix una llei belga d'insults al rei, que data de 1847 i imposa penes de fins a 3 anys de presó. El mateix tribunal, però, va tenir dubtes sobre la seva aplicació i va preguntar al Tribunal Constitucional sobre la seva legalitat. El TC belga va dictaminar que era inconstitucional perquè no respecta la llibertat d'expressió i contravé el Conveni Europeu de Drets Humans.
«La difamació i els insults a la corona no estan castigats per cap altra disposició que aquesta llei en el dret intern belga», subratlla la sentència a l'hora de descartar l'extradició per aquest delicte. I afegeix: «Els drets fonamentals de la persona interessada (inclòs el seu dret a la llibertat d'expressió) serien vulnerats si fos lliurat sobre la base de la disposició legal esmentada».
Per últim, el tribunal de Gant sosté que les amenaces «verbals» de Valtònyc no imposaven cap «condició» i que, per tant, tampoc són un delicte a Bèlgica. «En conseqüència, aquest tribunal, rebutja l'execució dels mandats», conclou la sentència, confirmant la sentència en primera instància de la justícia belga.