Els tests d'antígens no són vàlids amb aigua, suc ni altres begudes

Els tests d'antígens no es poden utilitzar amb aigua, suc de taronja ni altres begudes perquè, encara que donin positiu i així ho mostrin vídeos difosos a les xarxes socials, no estan dissenyats per reaccionar a aquests líquids i el resultat és invàlid.

En els darrers dies han circulat missatges en què s'intenta qüestionar la fiabilitat d'aquests tests ràpids, que tenen un mínim d'especificitat del 97% i sensibilitat del 90%, cosa que implica que són molt eficaços detectant positius i hi ha un petit marge de que es puguin produir falsos negatius.

Això s'intenta posar en dubte amb enregistraments, compartits fins a un milió de vegades a Twitter, en què es realitzen proves per detectar el SARS-CoV-2 amb aigua o fruita, que de vegades donen un resultat positiu, en la línia d'altres vídeos publicats fa mesos amb begudes com la coca-cola.

Fets

Els tests d'antígens no són aptes per ser utilitzats amb suc de taronja, aigua o altres líquids, ja que el resultat d'aquestes proves només és vàlid si es fan servir mostres de fluids humans, habitualment obtinguts per via nasofaríngia, com detallen les instruccions i assenyalen experts.

Leila Ascariz, una tècnica de laboratori de l'Hospital Universitario Lucus August (Lugo) que va desmuntar aquest bitllet a Twitter, explica a EFE que en utilitzar els tests amb aquestes substàncies es pot esperar «tot tipus de reaccions» i fins i tot un resultat positiu que, a tot cas, seria «invàlid».

Des del Consell General de Farmacèutics, coincideixen que els resultats positius després de fer servir aquests líquids no es poden considerar «en un sentit estricte, com un fals positiu».

La raó és que el suc, els refrescos i qualsevol fluid no humà «altera el material dels tests de detecció» i, per tant, «impedeix que la reacció antigen-anticòs tingui lloc en les condicions òptimes», precisa el coordinador de Panorama Actual del Medicament del Consell de Farmacèutics, Carlos Fernández Moriano.

Aquests tests es componen d'una tira reactiva sobre la qual s'han de posar unes gotes de la mostra (frotis de l'interior del nas o la gola, que és on troba la gran part de càrrega viral), amb ajuda d'un hisop o bastonet.

Aquesta tira de nitrocel·lulosa conté una càrrega d'anticossos que, en mullar-la amb la barreja del buffer (el líquid que ve al kit) i la mostra nasofaríngia, reacciona amb els antígens del virus de la persona (només si està infectada).

En aquest cas, s'acoloreix una marca a l'alçada del senyal T. Si això no passa, la mostra avança sobre la tira reactiva sense interaccionar amb aquesta marca fins a arribar a la segona lletra, C, que quedarà fixada si el test s'ha fet correctament.

Encara que la línia C es marca en un vídeo que realitza la prova amb aigua d'aixeta i, de manera més tènue, en què es fa servir el suc de taronja, això no implica que la prova hagi estat realitzada correctament: «Simplement, significa que el líquid que hem fet fora ha corregut correctament fins a dalt», aclareix la tècnica de laboratori.

Un mal ús dels tests

Els tests d'antígens donen resultats imprevistos si no s'utilitzen amb mostres del cos humà, però també si s'utilitzen malament, com en el test fet amb aigua de l'aixeta, amb les gotes directament sobre la tira reactiva sense barrejar-les amb el buffer.

Aquesta distracció, habitual en aquest tipus de vídeos, fa que el resultat es vegi necessàriament alterat, ja que aquesta solució amortidora manté constant el pH i evita reaccions indesitjades per variacions de l'acidesa de la dissolució.

«Aquests tests i les tires reactives que els conformen estan pensats per fer-se servir en unes circumstàncies determinades de pH, i l'aigua de l'aixeta o substàncies molt àcides en pot invalidar el resultat», adverteix Fernández Moriano.

En resum, els tests d'antígens són només vàlids per a mostres recollides correctament de l'organisme humà i no per a altres substàncies com poden ser aigua o suc de taronja.