Església
Sis dones substitueixen a capellans a les «misses» de la Catalunya interior
Tenen el reconeixement de l'arquebisbat de Tarragona que destaca la seva vàlua i l'oportunitat que representen per a «fer més visible el treball de la dona a l'Església»
Sis dones, reconegudes com a «laiques en missió pastoral», realitzen «substitucions» davant l'absència de capellans ordenats suficients per a donar servei religiós a tots els pobles de Catalunya i dirigeixen celebracions litúrgiques amb comunions prèviament beneïdes perquè ningú es quedi sense missa.
Elles són Concepción, Rosa María, Núria, Montserrat, Rosa i Lola, qui tenen el reconeixement de l'arquebisbat de Tarragona, que els ha facilitat dur a terme la tasca i destaca la seva vàlua i l'oportunitat que representen per a «fer més visible el treball de la dona a l'Església».
Comparteixen responsabilitats amb els escassos sacerdots que presten servei als arxiprestats de Penedès, Urgell-Garrigues, Tarragona-Llevant, Priorat i Baix Camp, alguns geogràficament a Lleida, encara que pertanyents a l'arquebisbat de Tarragona.
«Va ser la falta de capellans la que ens va portar a descobrir el carisma de les laiques dins de l'Església. Encara que la figura va créixer per aquesta manca, i encara que ara de cop arribessin suficients cures ordenats, no es deixaria de comptar amb elles», explica a Efe el portaveu de l'arquebisbat de Tarragona, Simó Gras.
La majoria d'aquestes dones porten mitja vida dedicada en major o menor mesura a «assistir» a les seves parròquies, donant acompanyament a malalts, gestionant les catequesis o anant a residències, però d'algun temps ençà han anat guanyant pes també des del púlpit segons anaven minvant els ordenats disponibles, una funció que fa anys reconeixen era vista amb «reticències» per alguns feligresos pel fet de ser dones, si bé avui dia «tothom el viu amb normalitat», comenta Rosa Maria Sànchez a Efe.
«La gent agraeix poder anar a una celebració litúrgica en la seva població i amb assiduïtat. Si haguessin de venir els dos rectors que hi ha no seria possible», afegeix.
Deixa clar que elles no consideren que el que fan és «missa» pròpiament, sinó «lectures de la paraula de Déu», encara que reconeix que l'important per als creients que acudeixen a la parròquia és pregar en comunitat més enllà d'etiquetes.
Concepción Motlló, la més activa en aquestes funcions, es reparteix amb un quadrant les litúrgies d'Arbeca i les poblacions pròximes amb el rector de la zona. «El dissabte faig jo Arbeca i ell Els Omellons i el diumenge a l'inrevés. També ens organitzem així per a assistir a altres pobles. Ens anem alternant i així pot haver-hi servei a tot arreu».
A la celebració de la lectura d'aquest dissabte en la població lleidatana d'Arbeca, coneguda per l'oliva arbequina, acudeixen mitja dotzena de feligresos a pesar que a les 19 hores la foscor i el fred del silenciós poble no són el major estímul per a sortir de casa.
Concepción, que dirigeix la celebració de la paraula i lliurament les comunions prèviament beneïdes pel rector, explica a Efe després de la celebració que fa anys que venen preparant-se per a assumir aquestes tasques i que no resulta cap problema per als quals acudeixen a l'església, en la seva majoria també dones.
Rosa María destaca igualment que els feligresos viuen amb gran naturalitat veure a una dona en el púlpit i reflexiona si normalitzar-ho amb dones ordenants, davant l'absència d'homes rectors suficients, no seria una solució a valorar.
Per a ella, «l'Església té dues grans assignatures pendents que, a més, acostarien a la gent més jove: d'una banda ordenar a dones cures i, per un altre, que el celibat no sigui obligatori sinó voluntari».
Per a Concepción, no és tan important ser o no ordenada, perquè ella diu ser «feliç» dirigint la litúrgia. «No necessito més reconeixement que poder fer el que estimo. A més, davant l'home hi ha diferències entre les persones, però davant Déu tots som exactament iguals», apunta.
Tal és la seva devoció per ajudar a la parròquia que ho ha combinat al llarg dels anys amb el seu treball de costurera i la criança de tres fills i sis nets. «A vegades no tenia amb qui deixar als nets i els he portat amb mi a la parròquia perquè em tocava fer la celebració», assenyala.
Des de l'arquebisbat de Tarragona expliquen que en altres llocs, i particularment en missions, a Àfrica i Llatinoamèrica, és més habitual la figura de les laiques que dirigeixen serveis religiosos, mentre que a Espanya i més encara en els nuclis més poblats és una mica menys freqüent.
El seu portaveu, afegeix que, amb tot, l'arquebisbat no llegeix l'assumpte en termes de conveniència o no d'ordenar dones, i que valoren en qualsevol cas que «aquestes persones fan un servei extraordinari i naturalment en les comunitats la gent el rep molt bé».