La causa principal de divorci en temps de pandèmia sorgeix de la criança dels fills

El desgast, l'allunyament i la falta de comunicació al qual porta l'estrès provocat per la criança dels fills i el treball durant la pandèmia és el principal motiu al·legat per les parelles per a divorciar-se, segons expliquen els advocats de família.

A través d'una enquesta realitzada el mes de desembre passat a 3.000 membres de l'Associació Espanyola d'Advocats de Família (AEAFA), l'IV Observatori del Dret de Família analitza les causes més habituals que han portat a les parelles a posar fi a la seva relació, una decisió que s'adopta especialment entre els 40 i 50 anys.

Com a primer motiu, els lletrats citen l'estrès generat en intentar conciliar el treball i la cura dels fills que pot provocar múltiples discussions, algunes per motius intranscendents, desembocant en el pitjor dels casos «en l'abandó, el menyspreu o la indiferència absoluta cap a l'altre membre de la parella», explica el vocal de l'AEAFA, Álvaro Iraizoz Reclusa.

«L'excessiva dedicació al treball, la complicada conciliació laboral i familiar o la freqüent sobrecàrrega d'un dels membres de la parella en les labors de la criança i les pròpies del manteniment de la llar, entre altres aspectes, propicien la ruptura», afegeix l'especialista en dret familiar.

Segons nombroses estadístiques, el grup d'edat que concentra més divorcis és el de 40 a 50 anys, coincidint amb l'etapa de criança dels fills menors. «Es tracta d'una etapa crítica», destaca l'Observatori.

Els advocats que cada dia afronten crisis familiars consideren que el segon motiu de separació és el «desenamorament» d'algun membre de la parella, que a vegades coincideixen amb l'inici d'una relació amb una tercera persona.

Altres causes són les infidelitats, les dificultats econòmiques, la diferència de criteris sobre l'educació dels fills, l'excessiva presència de les respectives famílies polítiques «que generalment ajuden però també ofeguen a la parella», la incompatibilitat de caràcters, problemes d'addiccions i maltractament.

Els advocats de família recorden que a Espanya des de 2005 pot sol·licitar-se el divorci sense al·legar causes i basta que hagin transcorregut almenys tres mesos des de la celebració del matrimoni per a separar-se de mutu acord.

En cas de divorci contenciós, no cal que passi el termini de tres mesos per a la presentació de la demanda quan s'acrediti l'existència d'un risc per a la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexual del cònjuge demandant o dels fills.

«La majoria de les persones que malviu en parella s'identificaran amb més d'una d'aquestes causes. Potser, identificar-se un mateix en alguna d'aquestes situacions sigui el primer pas per a canviar el rumb que ens condueix directes a la separació, però si la ruptura és irreversible, el veritable drama no és separar-se, sinó separar-se malament», explica el jurista.

Per això, els advocats de família llancen alguns consells, com mantenir al marge de la ruptura als fills, no delegar en els menors la presa de decisions essencials, evitar deixar-se portar pels sentiments i intentar aconseguir un divorci de mutu acord.

Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 78,9% dels divorcis a Espanya són de mutu acord.

Altres consells per a facilitar els processos són evitar tractar amb el cònjuge qüestions sobre les que no es posen d'acord i que portaran a més discussions, tractar d'agilitar el tràmit, evitar comparacions amb altres divorcis de parents o coneguts, acordar un bon conveni regulador i repartir els béns en comú, com l'habitatge, per a evitar nous focus de conflicte.