Navarra
Investigadors aconsegueixen prevenir la reaparició del càncer de mama més agressiu
Un enzim (ENPP1) seria la peça clau que permetria que les cèl·lules tumorals alliberades pel tumor tornessin a aniar al mateix lloc
Investigadors del Cima Universidad de Navarra han aconseguit prevenir en ratolins la reaparició del càncer de mama més agressiu. S'estima que cada any 1.500 dones espanyoles tractades de càncer de mama pateixen la reaparició del tumor a la mama o als ganglis propers, malgrat l'extirpació quirúrgica i l'aplicació de radioteràpia per eliminar qualsevol resta tumoral.
Científics del Cima Universidad de Navarra, en col·laboració amb especialistes de la Clínica Universidad de Navarra, han descobert la causa d'aquest procés i han aconseguit prevenir en ratolins la recaiguda del càncer de mama més agressiu, el càncer triple negatiu, en més del 90% dels casos, informa aquest centre en un comunicat.
Els investigadors van desenvolupar dos nous models animals que imiten la malaltia humana i van identificar un enzim (ENPP1) com a peça clau de la reaparició del càncer de mama a la zona ressecada.
«Va ser una sorpresa poder piratejar el programa genètic utilitzat per les cèl·lules tumorals per a la formació d'un nou tumor. Però el que és realment fascinant va ser desxifrar totes les funcions dirigides per ENPP1», explica Fernando Lecanda, investigador del Programa de Tumors Sòlids del Cima i codirector del treball.
Aquest expert indica que «els nivells alts d'ENPP1 faciliten que les cèl·lules tumorals alliberades pel tumor, anomenades cèl·lules tumorals circulants, siguin capaces de niar al llit del tumor extirpat, fins i tot temps després del tractament, tal com passa en les pacients».
A més, continua, «a través d'un mediador anomenat haptoglobina, ENPP1 atrau les cèl·lules pro tumorals del sistema immune, de manera que afavoreix el creixement exacerbat del tumor» i, afegeix, «per últim, després de l'atracció d'aquestes cèl·lules immunes, haptoglobina és capaç d'induir la seva explosió formant una espessa xarxa d'ADN (anomenada NET) que protegeix el tumor i fins i tot pot portar nous focus tumorals a altres òrgans i potenciar els efectes agressius del tumor».
Els resultats van ser validats en els tumors d'una cohort de pacients amb càncer de mama i també suggereixen noves possibilitats amb altres dianes que poden potenciar l'efecte antirecaiguda d'ENPP1. La combinació de l'anti-ENPP1 juntament amb la radiació aconseguia gairebé eradicar completament la recaiguda local.
«S'obren nous horitzons de tractament amb inhibidors d'ENPP1/haptoglobina», apunta el codirector del Departament d'Oncologia Radioteràpica de la Clínica Universidad de Navarra i codirector del treball, Rafael Martínez-Monge, que assenyala que «hi ha diverses empreses que els estan desenvolupant i estan demostrant en estudis preliminars que no produeixen toxicitat».
Aquest eix (ENPP/haptoglobina) és present també en altres tumors com el de pròstata, pulmó, cap i coll, i alguns sarcomes. «Per això, pensem que el bloqueig es podria utilitzar per inhibir recaigudes locals o la formació de focus tumorals en altres òrgans.
Es plantegen, per tant, perspectives fantàstiques amb aquest nou taló d'Aquil·les que pot redundar en el benefici terapèutic a molts pacients», apunta Lecanda.
«No és l'únic mecanisme, però sí que és un de molt prevalent en càncer. Caldrà veure quina és la dependència d'aquest mecanisme a cada tumor». Un cop identificats els més sensibles i dependents d'aquesta via, és plausible que s'observin beneficis clínics», matisa Martínez-Monge. Algunes companyies ja han avançat que començaran els assajos clínics el 2023.
Aquest treball, on treballen investigadors del CIBER de Càncer (CIBERONC), ha comptat amb finançament de l'Instituto de Salud Carlos III, el Ministeri de Ciència, Recerca i Universitats i l'Associació Espanyola contra el Càncer, entre d'altres institucions.