Diari Més

Identifiquen els fàrmacs amb capacitat per frenar la mortalitat de la covid-19

La investigació s'ha dut a terme al Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO)

Tot i l'evolució a un perfil més jove, la mortalitat a les UCI continua estable i es manté entorn del 20 per cent.

UCI, coronavirus, covid-19, covid, pandèmia, virus, hospital, ingressats, hospitalitzatsEfe

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) han fet una llista jerarquitzada de compostos capaços de frenar la resposta inflamatòria de l'organisme, cosa que podria ajudar a reduir la mortalitat en els malalts més greus de covid-19 i els pacients d'altres patologies en les que intervé el fenomen inflamatori.

La inflamació és una resposta de l'organisme per combatre els patògens però de vegades és desmesurada i generalitzada i pot agreujar una patologia i fins i tot causar la mort.

Aquesta resposta excessiva es coneix com a tempesta de citocines i està causada per unes proteïnes del mateix nom (citoquines), que envien un senyal al sistema immunitari perquè s'activi.

De fet, «aquesta resposta és la que freqüentment mata els afectats per SARS-CoV-2 i no tant el virus en si», recorda Óscar Fernández-Capetillo, cap del Grup d'Inestabilitat Genòmica del CNIO i autor principal del llistat que es publica avui a la revista Scientific Reports.

La llista recull tots els compostos capaços de frenar aquesta tempestat química que, en els casos més greus de covid-19, provoca la fallada respiratòria associada a la Síndrome de Distrès Respiratori Agut, la principal causa de mort de la covid-19 promoguda per una tempesta de citocines.

Amb l'objectiu de trobar «antídots», els investigadors van utilitzar els estudis científics que van sorgir a partir de l'abril del 2020 i que identificaven els canvis d'expressió de gens de les cèl·lules del pulmó dels pacients amb SARS-CoV-2 que morien per una tempesta de citocines.

Aquesta premissa va servir per buscar a la base de dades Connectivity Map, del Broad Institute (un centre de recerca del MIT i la Universitat de Harvard), que conté els canvis en l'expressió gènica que indueixen prop de 5.000 compostos, incloent-hi tots els medicaments aprovats per al seu ús clínic.

L'objectiu era identificar els compostos capaços d'induir canvis en l'expressió de gens oposats als observats en els pacients de covid-19.

«L'estudi prediu que els glucocorticoides com la dexametasona haurien de ser efectius per combatre la mortalitat en els pacients de covid-19», que són alguns dels medicaments que es fan servir als hospitals per combatre la mort per covid-19, destaca Fernández- Capetet.

Els autors també van identificar que els inhibidors de la proteïna MEK, que es fan servir en tractaments oncològics, tenen un fort efecte antiinflamatori.

En aquest sentit, adverteixen que qualsevol teràpia basada en fàrmacs antiinflamatoris -inclosos els glucocorticoides- s'ha de limitar a les fases tardanes i severes de la covid-19, ja que l'ús de teràpies antiinflamatòries a l'inici de la malaltia pot limitar l'eficàcia del sistema immune en la seva lluita contra la infecció.

L'estudi també ha descobert que les hormones femenines podrien combatre la tempesta de citocines, cosa que podria contribuir a entendre per què els homes pateixen una severitat més gran de la patologia i «seria conseqüent amb el fet que la diferència de mortaldat per sexe es mitiga en edats avançades, quan ja apareix la menopausa i els nivells d'estrògens disminueixen», explica Fernández-Capetillo.

El treball, que dóna una visió panoràmica de les drogues amb potencial per combatre la tempesta de citoquines, es va posar a finals del 2020 en un repositori públic i «pràcticament totes les molècules que en el seu moment vam predir, han estat validades en treballs posteriors per altres grups», indica l'investigador.

Finalment, la llista identifica medicaments que potencialment podrien agreujar la severitat de la tempesta de citocines i que, per tant, estarien contraindicats en els pacients de covid-19.

L'estudi ha estat possible, en gran mesura, gràcies al treball de Laura Sánchez-Burgos, de la Unitat de Bioinformàtica del CNIO, que, «durant el més dur del confinament a Madrid, va recórrer a aproximacions computacionals per poder, des de casa, ser d'ajuda i investigar en problemes rellevants associats al SARS-CoV-2», destaca Fernández-Capetillo.

tracking