El Consell de Ministres aprova finalment la llei d'habitatge

La norma es va aprovar en primera lectura a finals d'octubre i la previsió inicial del govern espanyol era que arribés a la cambra baixa abans que acabés el 2021. El retard en l'aprovació de l'informe del CGPJ -que va tombar el primer esborrany redactat per un vocal proposat pel PSOE-, ha fet que no s'hagi complert. Sánchez ha defensat la competència de l'estat espanyol per regular el dret a l'habitatge i ha assegurat que la norma «respecta plenament» les competencies autonòmiques.

La llei d'habitatge acumula retards, ja que va trigar un any a concretar-se pel bloqueig que generava el desacord entre PSOE i Unides Podem sobre la regulació de preus dels arrendaments. Les entitats pel dret a l'habitatge han considerat el text insuficient i ja van avisar que impulsaran esmenes a través dels socis de la investidura, després que el PSOE tombés l'admissió a tràmit de la llei alternativa dels col·lectius.

Sánchez ha demanat als grups parlamentaris que tinguin «responsabilitat» per aconseguir tirar endavant aquesta norma. La titular de Transports també ha esperat que la dreta s'hi acabi sumant.

Contingut de la norma

El text -menys ambiciós que la norma catalana- deixa en mans de les autonomies la possibilitat de demanar que es declarin zonestensionadesals seus territoris per un període màxim de tres anys. En aquestes zones els grans tenidors, és a dir, propietaris amb més de deu habitatges, hauran d'abaixar els lloguers en funció d'un índex que el govern espanyol haurà d'elaborar en els18mesos posteriors a l'entrada en vigor de la norma.

En paral·lel, els petits tenidors hauran de congelar preus i tindran beneficis fiscals si els redueixen. El text planteja una reducció de fins al 90% de l'IRPF si l'arrendador rebaixa un 5% el lloguer -inicialment s'havia difós que l'acord entre socis era per a rebaixes del 10% del lloguer- i deduccions del 70% si l'habitatge es lloga a joves d'entre 18 i 35 anys. Els arrendataris també podran demanar una pròrroga de contracte en les mateixes condicions.

En els nous contractes, també s'haurà de mantenir el preu, però s'estableixen excepcions. Si el propietari ha fet reformes substancials o ofereix un contracte per a un període d'almenys deu anys podrà augmentar el lloguer fins a un 10%. Les zonestensionadesseran aquelles en què el cost de la hipoteca o lloguer sumat a les despeses de subministraments superi el 30% dels ingressos mitjans de les llars o en què els preus hagin augmentat almenys un 5% en els últims cinc anys.

A banda, la llei inclou una reserva del 30% de totes les promocions per a habitatge protegit i defineix un impost per als habitatges buits a través d'un recàrrec de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) que podrà arribar fins al 150% i que podran aplicar els ajuntaments.

Informe del CGPJ

La majoria del CGPJ -15 vocals contra 6- va aprovar dijous passat un informe crític amb el text, en què retreia a l'executiu espanyol que pretengui fer ús extensiu de les atribucions de l'Estat vulnerant les competències de les comunitats autònomes en matèria d'habitatge.

L'informe redactat per un vocal proposat pel PNB i un de proposat pel PP també posa en dubte la constitucionalitat de la regulació dels lloguers i acusa el govern espanyol de pretendre «carregar» els propietaris amb el cost de la limitació dels contactes i de la protecció de les famílies vulnerables davant els desnonaments.

L'executiu espanyol ja havia avançat que tiraria endavant la norma tot i les crítiques del CGPJ i havia recordat que l'informe no és vinculant. La titular de Transports ha insistit en aquest punt en roda de premsa. El govern de Pedro Sánchez ha mantingut que la norma té garanties jurídiques.