La membrana del virus SARS-CoV-2 esclata amb alguns col·lutoris bucals
La reducció de la càrrega viral a la boca podria ser una estratègia per reduir-ne la propagació
Un estudi ha permès visualitzar per primera vegada que la membrana del SARS-CoV-2 esclata en entrar en contacte amb un compost químic present en alguns col·lutoris bucals, cosa que tindria com a conseqüència que el virus disminueix la seva capacitat per infectar les cèl·lules humanes.
L'estudi, realitzat per la Universitat de València (UV) i Dentaid Research Center i publicat a Journal of Oral Microbiology, determina que aquest esclat es produeix en entrar en contacte amb el Clorur de Cetilpiridini (CPC), present en alguns col·lutoris, segons un comunicat de la institució acadèmica.
Segons les fonts, s'ha demostrat que el virus del SARS-CoV-2 posseeix una forta afinitat pels teixits bucals i es replica activament a les glàndules salivals; la saliva dels individus infectats posseeix normalment una alta càrrega del virus.
La reducció de la càrrega viral a la boca podria ser una estratègia per reduir-ne la propagació i, en aquest sentit, diversos estudis han demostrat que alguns col·lutoris bucals tenen la capacitat d'inactivar alguns virus que són transmesos per l'aire, com el de la grip, alguns coronavirus i fins i tot SARS-CoV-2.
Actualment, nombroses societats odontològiques han recomanat l'ús de col·lutoris bucals amb CPC per ajudar a disminuir el risc de transmissió del SARS-CoV-2 a la consulta dental.
Ara, l'estudi signat per un grup de recerca del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UV, encapçalat pel professor Ismael Mingarro, i pels investigadors Manuel Bañó i Rubén León, de Dentaid Research Center, completa aquestes investigacions i explica el mecanisme de l'activitat antiviral de la molècula CPC.
Els resultats demostren que l'acció antiviral del CPC es produeix gràcies a la capacitat per trencar la membrana del SARS-CoV-2 i, tal com s'ha demostrat en altres estudis, tindria com a conseqüència que el virus disminueix la capacitat per infectar les cèl·lules humanes.
El mecanisme de l'activitat antiviral del CPC
A l'estudi es van generar partícules pseudovirals (VLP) que mimetitzen el virus del SARS-CoV-2, contenen les quatre proteïnes estructurals del virus i tenen la mida i la morfologia de les partícules víriques del virus causant de la covid-19.
L'única diferència amb els virions del SARS-CoV-2 és que les VLP no contenen el material genètic, cosa que les fa no infectives.
Les VLP generades van ser tractades amb CPC i es va observar com aquelles que havien estat en contacte amb el CPC eren disgregades, explica Ismael Mingarro.
«La disgregació es va observar utilitzant tècniques de microscòpia electrònica, on es va poder demostrar com aquestes partícules esclaten en entrar en contacte amb el CPC», apunta.
A més, els resultats demostren que el CPC disminueix significativament la integritat de les VLP de SARS-CoV-2 a una concentració tan baixa com el 0,05%.
«Aquests resultats corroboren el mecanisme d'acció pel qual el Clorur de Cetilpiridini (CPC) actuaria sobre la membrana del SARS-CoV-2, produint-ne la degradació», explica Manuel Bañó, investigador de Dentaid Research Center.
El CPC és un ingredient clau en molts col·lutoris bucals que funciona com un antisèptic que elimina els bacteris i altres microorganismes, com els virus.
Una de les característiques clau del CPC és la seva estructura única que pot degradar membranes virals, cosa que li permet ser actiu davant d'un grup divers de virus amb embolcall (com influença o herpes virus).
Aquests resultats ajuden a confirmar el mecanisme pel qual el CPC actua sobre SARS-CoV-2. És a través de la degradació de la seva membrana o embolicada, segons les fonts.
És una confirmació més que indica que cal ampliar els estudis en la recerca de potencials tractaments on els col·lutoris puguin complir un paper en la lluita contra el SARS-CoV-2.
«Aquest treball explica el mecanisme pel qual el CPC pot degradar la membrana del SARS-CoV-2, i és important perquè estableix les bases per a futurs experiments en què demostrar que l'ús de col·lutoris és una estratègia complementària per evitar la transmissió de malalties infeccioses respiratòries transmeses per virus com la grip o covid-19», afegeix Bañó.
Ismael Migarro és catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la UV i la seva investigació se centra en les proteïnes de membrana.