Catalunya llançarà a la tardor un segon nanosatèl·lit per lluitar contra el canvi climàtic

Quan encara no s'ha complert un any del llançament de l'Enxaneta (22 de març del 2021), el primer nanosatèl·lit català, el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ha anunciat el llançament d'un segon nanosatèl·lit. Serà aquesta tardor i servirà per lluitar contra el canvi climàtic. El cost de tot el projecte serà d'1,7 MEUR mentre que l'Enxaneta va costar 574.000 euros.

D'aquest ja se'n tenen les primeres dades que han de servir per millorar el conreu de la vinya a la Conca de Tremp. Es tracta d'informació de sensors ubicats en indrets amb poca cobertura de telefonia. La finalitat d'aquesta xarxa d'estacions és analitzar com varien els paràmetres físics del sòl i poder ajudar als agricultors. Aquest és el primer cas d'ús, però al llarg del 2022 se'n duran a terme de nous aplicats a la ramaderia, el sector forestal o les emergències.

El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha presidit la presentació dels resultats del primer cas d'ús en entorn real obtinguts per l'Enxaneta, el primer nanosatèl·lit que el Govern va posar en òrbita en el marc de l'Estratègia NewSpace de Catalunya, amb la missió de desplegar serveis de connectivitat global d'Internet de les Coses (IoT) per permetre la comunicació i l'obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori català.

Puigneró ha destacat que l'aposta per la nova economia de l'espai és «un projecte per la millor política social que es pot fer pels ciutadans» i ha afegit que «apostar pel coneixement, per la tecnologia i l'economia de l'espai es apostar pel futur laboral d'aquest país».

Primer cas d'ús, al Pallars Jussà

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) disposa d'una xarxa d'estacions de mesura de paràmetres físics del sòl que registren contínuament dades de temperatura i humitat del sòl on s'ubica cada estació i de paràmetres ambientals com ara pluviometria, temperatura i humitat relativa de l'aire, així com de la radiació solar. Els principals elements que formen una estació d'aquest tipus són 4 sensors multi-paramètrics soterrats a 5, 20, 50 i 100cm de profunditat.

El projecte va començar a la Conca de Tremp en terrenys de cultiu de vinya i s'ha estès a altres conreus d'aquest tipus al Pirineu i Prepirineu, atès que el canvi climàtic està obligant a moure les vinyes a cotes més altes. Això implica ubicar les estacions en indrets on és difícil trobar cobertura de xarxes terrestres de telefonia mòbil. És aquí on la cobertura aportada des de l'Enxaneta és clau per poder instal·lar aquestes estacions i posar-les en funcionament.

Les dades dels sensors són enviades a l'Enxaneta per mitjà de mòdems de connexió satel·litària dissenyats per la Fundació i2CAT, que també ha contribuït, juntament amb Sateliot, en la implantació dels protocols de comunicació entre sensors i el nanosatèl·lit. Aquests mòdems permeten l'enviament a l'Enxaneta de dades de banda estreta (lectures de sensors) provinents de sensors IoT com els de l'ICGC.

Amb l'objectiu de demostrar que la connexió d'aquests mòdems amb l'Enxaneta és possible i poder comparar les dades rebudes des de l'Enxaneta amb les dades rebudes a través de la connexió habitual per 4G, el primer mòdem s'ha instal·lat al Camí de Nerets, a Tremp, i s'hi estan rebent dades des de desembre. A partir d'aquest dimecres, les dades obtingudes gràcies a l'Enxaneta es podran consultar públicament. Posteriorment, s'analitzaran noves ubicacions, especialment en llocs sense cobertura, per anar ampliant les estacions connectades a través de l'Enxaneta.

Beneficis de les missions satel·litàries

El llançament de l'Enxaneta va suposar el tret de sortida de les missions satel·litàries de l'Estratègia NewSpace de Catalunya, dissenyada per aprofitar i maximitzar les oportunitats d'un nou àmbit econòmic, el NewSpace, basat en l'ús de satèl·lits de petites dimensions que orbiten a baixa altura i en l'explotació de les seves dades, amb l'objectiu de millorar els serveis de la Generalitat i de diferents sectors de l'economia i la societat catalanes, i, en definitiva, de fomentar el creixement econòmic i millorar la vida de les persones.

En aquest sentit, l'ús de les dades generades per les proves pilot que es preveuen desplegar a la infraestructura satel·litària experimental de l'Estratègia NewSpace de Catalunya i al voltant de tot l'ecosistema que integra la comunitat NewSpace catalana, aportarà informació cabdal per incidir en la lluita contra el canvi climàtic i oferirà beneficis directes i indirectes a la ciutadania i al teixit productiu i social del país.

Entre els beneficis directes es troben tots els derivats dels serveis que resolen reptes i necessitats que tenen un impacte directe a l'Administració i la gestió del territori. Aquesta gestió serà més efectiva i proactiva i comportarà un benefici indirecte associat a una millor qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya, i a l'increment de la capacitat de reacció davant de fenòmens adversos per al conjunt del país.

El NewSpace

El Govern de la Generalitat va aprovar l'Estratègia NewSpace de Catalunya el 27 d'octubre de 2020 per desplegar un programa d'actuacions específiques per enfortir l'ecosistema del NewSpace català i liderar la generació de coneixement, l'aplicació social i empresarial i la creació de noves solucions basades en dades facilitades per l'ús de noves tecnologies de l'espai. Un altre dels objectius de l'estratègia és la democratització de l'espai per mitjà de l'adopció de serveis del NewSpace en diferents sectors industrials de Catalunya, així com en la mateixa administració, que ha de ser pionera i motora en l'ús de les tecnologies associades a aquest concepte.

Catalunya ja disposa d'un cert lideratge en aquest sector incipient, amb empreses emergents que s'estan obrint pas en l'aventura espacial, algunes d'elles líders a escala mundial, i centres de recerca i innovació punters en aquest camp.

L'Observatori Astronòmic del Montsec gestiona totes les dades del satèl·lit Enxaneta. Ignasi Ribas, director de l'IEEC, ha dit que volem ser més ambiciosos i donar servei a l'Enxaneta però també instal·lar més antenes per servir a altres tipus d'infraestructures. El nanosatèl·lit passa per sobre de Catalunya dues vegades al dia i totes les dades que recull al seu pas les transmet a la Ground Station (estació terrestre) ubicada a l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), que es troba a Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, i està gestionada per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

Segons el primer estudi sobre l'Ecosistema New Space a Catalunya, impulsat pel Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i la Cambra de Comerç de Barcelona en el marc de l'Estratègia NewSpace, aquest es configura com un sector emergent, innovador i generador d'ocupació d'un elevat valor afegit, amb un impacte tecnològic transformador en molts altres sectors com les telecomunicacions, l'audiovisual, l'agricultura, les ciutats intel·ligents i la seguretat-emergències.

Actualment compta amb 56 empreses i entitats que facturen 147 MEUR i ocupen 379 treballadors, i la previsió, segons les mateixes entitats, és que la seva facturació augmenti fins als 539 MEUR (+367%) i l'ocupació fins als 1.755 treballadors (+463%) l'any 2025.