Laboral
El Congrés convalida la reforma laboral per 175 vots a 174 amb el suport Cs i PDeCAT i el 'no' d'ERC, Junts i la CUP
La votació deixa tocades les relacions entre els socis tot i les promeses d'uns i altres de reconstruir la majoria
El Congrés dels Diputats ha convalidat aquest dijous per un vot de diferència -175 a 174- la reforma laboral acordada entre el govern espanyol i els agents socials. Han votat a favor PSOE, Podem, Cs, PDeCAT, Més País, Compromís, Terol Existeix, un vot d'UPN, Coalició Canària, Nova Canàries i Partit Regionalista Càntabre. En contra –i per motius diversos- PP, Vox, ERC, PNB, Bildu, Junts, CUP, BNG, Fòrum Astúries i el diputat escindit de Cs Pablo Cambronero. El debat deixa tocades les relacions de la majoria de la investidura, tot i que els socis han promès que treballaran per reconduir les relacions, i el PSOE posa l'accent en el fet que l'estabilitat no queda compromesa.
És un vot menys del que s'esperava, i s'explica perquè un dels dos diputats d'UPN, Sergio Sayas, ha trencat la disciplina de vot i ha premut el botó vermell. Al seu compte de Twitter ha explicat que en política no es poden fer coses que «no es poden explicar als teus votants».
La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, celebrava aquest migdia al pati del Congrés el resultat d'un debat que ha estat tens i que ha comptat amb la presència a la tribuna de convidats dels secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Àlvarez.
Ha estat la culminació d'un procés llarg on Díaz ha intentat comptar amb el suport dels socis de la investidura sense poder fer concessions a canvi. El fet que l'executiu espanyol tanqués la porta a introduir modificacions ha portat finalment ERC, PNB i Bildu a fer un vot en contra.
La reforma s'ha aprovat així amb el suport de formacions Cs, PDCAT i UPN, -i també Més País i Compromís- que han coincidit a votar a favor apel·lant a la «responsabilitat»i a la necessitat de dotar d'estabilitat el marc laboral espanyol.
La votació suposa un trencament del bloc de la investidura, tot i que PSOE, Podem i ERC han apuntat per diverses vies la seva intenció de reconstruir la majoria d'esquerres. Pedro Sánchez donava per fet aquest dimarts que l'estabilitat de la legislatura està garantida.
El debat, per això, deixa tocada especialment la confiança entre ERC i Podem. Els de Yolanda Díaz acusen els republicans de mantenir posicions de màxims per motius polítics i per torpedinar el projecte de la vicepresidenta.
Per contra, els republicans recorden que l'executiu espanyol ha tancat la porta a negociar i que la reforma que Yolanda Díaz ha portat al Congrés incompleix els compromisos dels mateixos partits del govern espanyol. ERC, ha dit Rufián a la tribuna, «no funciona sota amenaça».
Malgrat aquests retrets, el mateix portaveu d'ERC ha recordat a la legislatura que aquest dijous «no s'acaba el món», i «demà hem de seguir parlant», i fonts de Podem han apuntat en la mateixa direcció perquè malgrat que la confiança «es ressent», en política «no es pot tenir rancor».
El preu d'UPN
El PSOE ha aconseguit el vot a favor de la reforma laboral dels dos diputats d'Unió del Poble Navarrès (UPN) a canvi de no reprovar l'alcalde de Pamplona, Enrique Maya, del mateix partit. Els socialistes a la capital navarresa han renunciat a presentar una reprovació contra el batlle d'UPN, que es va presentar per la coalició Navarra Suma amb PP i Cs, i aprovaran una modificació del pressupost municipal de 27 milions d'euros. La reprovació era per unes declaracions en què Maya assegurava que la majoria de delictes eren comesos per persones migrants. Fonts del PSOE han confirmat que aquests moviments a Pamplona són contrapartides al suport d'UPN a la reforma laboral en la votació d'aquest dijous a la tarda al Congrés.
La votació ha culminat una negociació en què el govern espanyol ha hagut d'anar sumant suports partit a partit. El primer a oferir els seus vots va ser Cs. El partit d'Arrimadas va anunciar que donaria el seu suport al text sense reclamar modificacions i que sumaria els seus 9 vots als 154 dels partits del govern per torpedinar el «xantatge»dels grups independentistes, en paraules de la líder de la formació taronja.
Aquest dimarts es van anunciar nous suports. Primer els de Més País i Compromís, i després els de Terol Existeix, Coalició Canària, Nova Canàries i Partit Regionalista Càntabre. El PDeCAT no va fer públic el seu 'sí' fins aquesta tarda de dijous, i finalment el president d''UPN va anunciar el vot a favor dels seus dos diputats al vespre en roda de premsa des de Pamplona.
Díaz ha intentat aprovar la norma amb els grups que van donar suport a la investidura de Sánchez, però davant la negativa d'ERC i Bildu, ha calgut buscar una majoria alternativa que finalment ha inclòs els vots de PSOE i Podem, impulsors de la iniciativa, Ciutadans -que es vana d'haver aconseguit que ERC i Bildu no facin «xantatge»a l'executiu-, PDeCAT -que creu que no tirar endavant la norma és fer un «cop mortal»al diàleg social-, Més País i Compromís -que han introduït, a canvi, un parell de qüestions a l'agenda legislativa del Ministeri de Treball-, Terol Existeix -que demana que la nova norma es pugui adaptar a les províncies més despoblades-, UPN -que creu que «el que és bo per a Espanya i per a Navarra és bo per al partit»-, Coalició Canària i Nova Canàries -malgrat considerar «incompleta»la reforma- i Partit Regionalista Càntabre -que ha celebrat l'acord entre empresaris i treballadors.
Per contra, la reforma no ha comptat amb els vots de PP -que ja ha promès derogar-la si arriba al govern-, Vox -que la veu un acte de «propaganda massiva»-, ERC -molt crític amb el que ha considerat una manca absoluta de voluntat negociadora dels impulsors de la norma-, PNB -disconforme amb el fet que no s'ha volgut incloure la prevalença dels convenis autonòmics-, Bildu -que creu que la «columna vertebral»de la reforma del PP continua vigent-, Junts -que lamenta que «exclou el 99,8%»del teixit empresarial català -, CUP –que considera «un fiasco»la reforma-, BNG -per a la qual es «consoliden els aspectes més lesius»de la reforma de Rajoy-, Fòrum Astúries i el diputat escindit de Cs, Pablo Cambronero.