Que se sap de la nova versió d'òmicron, BA.2?

El 25 gener passat l'Organització Mundial de la Salut va recomanar investigar la BA.2, una subvariant d'òmicron que té almenys 40 mutacions diferents respecte l'original. Què se sap fins ara aquesta nova versió? És més transmissible? Causa un covid més greu? I les vacunes, funcionen?

Encara que a Espanya hi ha pocs casos comptabilitzats, a països com Dinamarca o el Regne Unit la seva presència ha augmentat molt els últims dies, però encara és aviat per saber per què. No obstant això, es comencen a conèixer dades que apunten a una transmissibilitat més gran.

Iñaki Comas, científic de l'Institut de Biomedicina de València (CSIC) i el que va ser director del consorci SeqCovid-Spain, que va seqüenciar milers de mostres de SARS-CoV-2, detalla a Efe les seves característiques i assegura no compartir que es parli de silenciosa o sigil·losa: «és tan sigil·losa com la delta o les altres variants».

La BA.2 és molt diferent de l'òmicron original?

Són força diferents, no són tan properes genèticament: més o menys estan igual d'allunyades entre si com ho estava alfa de beta o delta. A BA.2 s'han trobat, en tot el seu genoma, 40 mutacions diferents respecte a l'original, a més d'unes quantes a l'espícula, la proteïna que el coronavirus fa servir per entrar a la cèl·lula humana.

No obstant això, moltes de les variacions a l'espícula o proteïna S «no sabem el que fan», ni en aquesta subvariant ni a la primigènia, per la qual cosa és difícil saber el significat de les diferències.

És més transmissible?

A països que tenen bona vigilància, com Dinamarca o el Regne Unit, BA.2 està creixent la seva freqüència, indicant que té cert avantatge en la transmissibilitat. Segons estudis preliminars realitzats per les autoritats daneses, aquesta podria ser 1,5 vegades més transmissible que la BA.1, encara que encara queden moltes coses per conèixer.

Per exemple, manquen dades sobre si aquesta subvariant pot infectar persones que s'han contagiat prèviament per l'òmicron original; «probablement no durant un temps, però encara no ho sabem», diu Comas, que assenyala que «la sensació és que aquesta subvariant no canviarà gaire el maneig de l'onada actual de la pandèmia».

Causa una covid-19 més greu?

Dades preliminars del Regne Unit i Dinamarca indiquen que no, que no hi ha diferències en aquest sentit i, en tot cas, si n'hi hagués, causaria més gravetat l'original, però és difícil establir-lo.

És habitual que apareguin subvariants?

Els virus muten sempre, dins del seu procés biològic, i es repliquen. Encara que en aquest sistema de còpia hi ha mecanismes de correcció, aquests de vegades fallen provocant una acumulació derrors o mutacions que poden desembocar en una nova variant.

Moltes no són especialment diferents. En dos anys han aparegut centenars i només unes poques -alfa, beta, gamma, delta i òmicron- han estat qualificades de preocupants per l'Organització Mundial de la Salut, per ser més transmissibles, per la seva capacitat per saltar-se la primera barrera de la resposta immune (els anticossos neutralitzants) i, en el cas de la delta, també per ser més severa.

«La gran majoria de les variants i subvariants han aparegut i desaparegut i aquestes últimes no han estat gaire diferents respecte a les seves germanes. Les autoritats ara s'han fixat a BA.2 perquè sembla que té un avantatge en la transmissibilitat, per això està sota investigació».

Comas recorda que l'origen d'òmicron continua sent desconegut, encara que hi ha diverses hipòtesis; la que té més força és que la seva evolució es va produir en una persona molt immunodeprimida infectada de covid-19 durant un període prolongat de temps. En no tenir un sistema fort el virus es va poder cronificar i mutar de manera continuada.

«Això ens porta a una segona lectura: la salut ha de ser global o no és salut. Si haguéssim ajudat, per exemple, a cronificar el VIH com s'ha fet en països desenvolupats, ara tindríem menys problemes per controlar l'emergència de les variants del SARS-CoV-2».

L'efectivitat de les vacunes és la mateixa?

Segons un informe de les autoritats sanitàries britàniques del 27 de gener i després d'una anàlisi comparativa, l'efectivitat de les vacunes contra la malaltia simptomàtica va ser semblant per a les dues subvariants.

L'efectivitat va augmentar el 63% per a la versió original i el 70% per a BA.2 a les dues setmanes de les vacunes de reforç.

Les proves d'antígens i de PCR detecten BA.2?

Aquesta subvariant i totes les variants es detecten amb antígens i PCR; és a dir, es detecta el coronavirus però sense cognom. Per indagar en això darrer cal seqüenciar la mostra del pacient.

El que passa és que hi ha un tipus específic de PCR amb què es pot sospitar si és BA.1 o no (el mateix passava amb alfa). Aquestes proves usen tres dianes per al diagnòstic, per si falla una. Precisament la BA.1, per una de les mutacions, provoca que una de les dianes falli, per això s'intueix que és aquesta versió i no una altra.

«No sé d'on ha sortit això de silenciosa. BA.2 és tan sigil·losa com delta o altres variants», conclou