L'Àrtic s'està escalfant el doble de ràpid que la resta del món

Els científics que han participat en l'expedició internacional MOSAiC han confirmat que la velocitat de l'escalfament de l'aire en la superfície de l'Àrtic és més del doble que en la resta del planeta des de la dècada de 1970.

Centenars d'investigadors internacionals estan analitzant les mesures fetes durant l'expedició MOSAiC (acrònim de Multidisciplinary drifting Observatory for the Study of Arctic Climate), durant la qual van registrar centenars de paràmetres ambientals amb una precisió i freqüència sense precedents durant un cicle anual complet en l'oceà Àrtic central.

Els investigadors -entre els quals figuren Estel Cardellach, de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC i IEEC), i Carolina Gabarró, de l'Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC)- han publicat avui a la revista Elementa alguns dels resultats de l'expedició sobre l'atmosfera, neu i gel marí, que inclou també la primera imatge completa de l'escalfament global en aquesta zona.

Segons l'estudi, l'extensió del gel marí de l'Àrtic s'ha reduït gairebé a la meitat a l'estiu des que van començar els registres per satèl·lit en la dècada de 1980.

Durant l'expedició, el trencaglaç alemany Polastern, amb experts de vint països a bord, es va endinsar durant un any sencer, entre 2019 i 2020, en l'oceà Àrtic i va estar a la deriva congelat al gel.

L'expedició MOSAiC l'ha coordinat l'Institut Alfred Wegener, Centre Helmholtz per a la Recerca Polar i Marina (AWI), amb la col·laboració de més de vuitanta instituts científics de tot el món, i un cost total d'uns 150 milions d'euros, finançats en la seva major part pel Ministeri d'Educació i Recerca d'Alemanya.

«Trobem una banquisa a la deriva més dinàmica i ràpida de l'esperat. Això no sols va suposar un repte per als equips en el terreny en el seu treball diari, sinó que es va traduir també en canvis en les propietats del gel marí i en la distribució del seu gruix», ha explicat Marcel Nicolaus, físic del gel marí en l'Institut Alfred Wegener, Centre Helmholtz per a la Recerca Polar i Marina.

L'expedició va comptar amb el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) com a soci espanyol, amb el

finançament de l'Agència Estatal de Recerca.

El Barcelona Expert Centri (BEC), grup dedicat a la teledetecció dels oceans, del ICM-CSIC, ha estat responsable de posar en la superfície àrtica un radiòmetre, instrument similar al que porta el satèl·lit SMOS de l'Agència Espacial Europea, per a mesurar el gruix del gel marí.

«L'objectiu d'aquest experiment -ha detallat Gabarró- ha estat obtenir mesures de radiometria en diferents condicions per a poder entendre millor com afecta el gruix de la neu, temperatura i salinitat del gel a l'emissivitat del gel i poder millorar els mesuraments de gruix de gel obtinguts pel satèl·lit SMOS».

Per a Gabarró, «aquesta és una variable fonamental per a monitorar els dràstics canvis que s'estan produint a l'Àrtic. Estem molt contents amb els resultats que hem obtingut amb aquest radiòmetre, dissenyat i desenvolupat a Espanya».

El radiòmetre que ha posat l'equip del ICM-CSIC a l'Àrtic, una de les zones de més difícil accés del planeta, permetrà aconseguir estimacions més fiables del gruix del gel des dels satèl·lits.

Per part seva, el grup d'Observació de la Terra de l'ICE ha estat el responsable d'un experiment instal·lat sobre la banquisa de gel per a estudiar la interacció entre el gel marí i els senyals de navegació transmeses des de satèl·lit, com els GPS.

Cardellach ha explicat que en aquest experiment, finançat per l'Agència Espacial Europea (ESA), «els equips es van projectar per a poder operar en les condicions extremes de l'Àrtic, de manera autònoma i gairebé contínua».

D'acord amb la investigadora, els resultats preliminars suggereixen que aquesta tècnica de mesurament mitjançant senyals de navegació es podria aplicar des de satèl·lits de baix cost per a monitorar els pols de manera contínua.