La Comissió de Salut Pública estudia escurçar encara més les quarantenes

La Comissió de Salut Pública estudiarà aquest dimarts la possibilitat de reduir encara més el període de quarantena i aïllament dels casos positius de coronavirus, que actualment és de set dies, encara que diverses comunitats volen que es rebaixi entre 3 i 5.

A partir de les quatre, els directors generals de salut pública del Ministeri de Sanitat i de les comunitats abordaran la situació epidemiològica i l'estratègia de vacunació contra la covid, així com el calendari comú de vacunació 2022.

Sobre la taula de debat, la durada de les quarantenes, que diverses comunitats insisteixen que cal escurçar.

A Espanya, l'aïllament dels positius es prolonga durant set dies si són asimptomàtics i aquells que desenvolupin un quadre lleu de la malaltia; en cap cas no és obligatori un test per a la reincorporació laboral, excepte en professions com la de sanitaris o treballadors de residències.

Mentrestant, la durada de les quarantenes dels contactes estrets és també de set dies per a les persones que no estan vacunades –les que tenen la pauta completa estan exemptes–, sempre que no desenvolupin símptomes durant aquest període.

El conseller de Sanitat de Galícia, Julio García Comesaña, ja va avançar ahir que aquesta comunitat tornaria a insistir a escurçar el termini a cinc dies per als casos sempre que donin negatiu en una prova, i per això caldria establir «les eines que fossin necessàries».

Des de Madrid demanen que es revisi l'evidència científica acumulada a nivell nacional i internacional sobre això i, a partir d'aquí, decidir-ne la possible reducció, recorden a Efe fonts de la conselleria; la Comunitat Valenciana considera raonable que a mitjà termini s'escurci, però sempre d'acord amb la posició de la Comissió de Salut Pública.

Altres s'han mostrat obertament a favor de disminuir els terminis, com és el cas de Castella-la Manxa, que reclama una forquilla de 3 a 5 dies.

Catalunya va posar fins i tot data, afirmant que a l'abril la pandèmia es podria gestionar sense quarantenes i sense proves per a cada cas; la Generalitat ha arribat a comprometre's a aixecar-les a les escoles quan hi hagi algun cas de coronavirus abans que finalitzi el mes de febrer, independentment de si aconsegueix el consens amb la resta de comunitats i el Govern.

Per contra, Andalusia i Castella i Lleó s'han oposat a modificar aquests temps.

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, va puntualitzar la setmana passada que serien els tècnics de la ponència d'alertes els que facin una proposta, que serà posteriorment elevada a la Comissió de Salut Pública perquè aquest, com tots els assumptes, estan «en revisió permanent».

Un altre dels temes pendents d'anàlisi és un canvi en la comptabilització de les dades epidemiològiques, de manera que ja només es registrin com a hospitalitzats aquells que ho estiguin «per» la covid i no «amb» la covid.

En aquest sentit, Darias va indicar fa unes setmanes que el seu departament està treballant per «anar avançant» a distingir en les dades epidemiològiques les persones hospitalitzades i els malalts que moren «per covid» dels que ho fan «amb covid», ja que actualment «computen tots», encara que en algunes comunitats i hospitals sí que es diferencien.

La manera com es gestionarà a mitjà termini la pandèmia segueix en estudi. El conseller madrileny de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, va assenyalar ahir que s'haurà de «començar a pensar que aquesta vigilància epidemiològica s'haurà de fer de manera diferent», prenent com a referència altres patologies com la grip, encara que va indicar que en aquest moment, donat el nombre de contagis que hi ha ara no es pot fer.