Ecologistes exigeixen mesures concretes per a frenar el declivi dels insectes

Reduir l'ús de biocides, fomentar la ramaderia extensiva i pràctiques agràries que afavoreixin als pol·linitzadors, són algunes de les propostes recollides en un estudi publicat per Ecologistes en Acció i l'Associació Espanyola d'Entomologia per a frenar el declivi dels insectes.

Així es desprèn de l'estudi «Anàlisi de la situació i propostes per a la conservació dels insectes», presentat de manera telemàtica, que adverteix que el grup faunístic més divers del planeta és també un dels més amenaçats, ja que «el 40% dels pol·linitzadors està en perill d'extinció».

Es calcula que existeixen un milió d'espècies d'insectes, animals que exerceixen un valuós paper en tasques clau com la pol·linització, el cicle de nutrients i en les cadenes alimentoses de moltes espècies.

Els insectes, que han colonitzat «tots els continents» són «bioindicadors de la qualitat dels ecosistemes» perquè «són molt sensibles als canvis ambientals i constitueixen la base de la dieta de moltes espècies», ha explicat ConcepciónOrnosa, professora de Biodiversitat, Ecologia i Evolució de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat Complutense de Madrid.

Ornosaha destacat «el valuós paper dels insectes en la producció d'aliments» gràcies al seu rol pol·linitzador, a més de la seva «important contribució a la descomposició de la matèria orgànica, la restauració del terra i la lluita contra les espècies exòtiques invasores».

«Malgrat ser el grup més nombrós, també és un dels més infravalorats i desconeguts», ha assenyalatOrnosa, que ha demanat al conjunt de la societat que els valori «sense prejudicis».

El coordinador d'Ecologistes en Acció,TheoOberhuber, ha explicat que «les dues principals causes del declivi dels insectes són els canvis d'ús de la terra i l'ús indiscriminat de biocides».

En concret,Oberhuberha destacat les «fumigacions aèries», ja que generen una «gran dispersió de contaminants i afecten tant l'aire, com al sòl i l'aigua».

En canvi, millorar l'estat de conservació dels insectes «afavoreix als agricultors», perquè l'èxit dels cultius «depèn en gran manera del servei ecosistèmic de la pol·linització», subratllaOberhuber.

Augmentar la disponibilitat de recursos florals i restaurar fites amb plantes autòctones, són mesures senzilles que «diversifiquen el paisatge dels monocultius» i constitueixen refugis per a les poblacions d'insectes silvestres.

Per part seva, el vicepresident de l'Associació Espanyola d'Entomologia, José María Hernández, ha destacat que «moltes poblacions viuen en entorns urbans i periurbans, per la qual cosa l'acció d'ajuntaments i particulars és molt efectiva».

Hernández ha proposat «prioritzar els corredors verds sobre els plans urbanístics de ciment i asfalt» a més de «triar millor el moment en el qual podar les plantes silvestres» que brollen a les ciutats.

Aquest expert ha explicat que el que vulgarment es coneix com a «males herbes» són en realitat espècies autòctones que durant la seva floració ofereixen «refugi, aliment i zones de reproducció per a moltes espècies».

Fora de les ciutats, «la ramaderia extensiva garanteix una major qualitat dels entorns de prada», ja que permet la subsistència de moltes espècies de pol·linitzadors que depenen de les pastures per a sobreviure, com les papallones.

Finalment, Hernández ha proposat la creació del Dia Mundial dels Insectes per a reivindicar la seva importància davant la societat, que encara desconeix en gran manera «el seu paper en el benestar de la humanitat i del planeta».