Tenir menys bacteris a les vies respiratòries comporta patir una covid més greu

Una baixa diversitat o riquesa de microorganismes a les vies respiratòries s'associa al desenvolupament d'una patologia més severa en pacients amb la covid-19, en comparació amb una diversitat elevada, que es relaciona amb una malaltia menys greu.

Aquesta és la conclusió principal a la què han arribat investigadors de l'Institut de Recerca Sanitària i Biomèdica (ISABIAL), de l'Hospital General Doctor Balmis d'Alacant, i que s'acaba de publicar a la revista especialitzada Journal of Infection.

Els investigadors han liderat el primer estudi a nivell mundial que identifica la microbiota nasofaríngia com a marcador precoç de la gravetat dels pacients hospitalitzats per la covid i per això s'han analitzat 177 pacients que van ingressar a l'hospital alacantí per infecció per SARS-CoV-2.

La investigació confirma que la interacció entre el conjunt de microorganismes que es localitzen de manera normal a la mucosa (microbiota) amb el SARS-CoV-2 es dóna de diferents formes en els pacients lleus i greus.

«Els bacteris conviuen amb nosaltres i ens protegeixen a diferents nivells, però si es troben alterats poden afavorir l'aparició de malalties» i «en el cas dels microorganismes que es troben a la mucosa respiratòria, hem aconseguit demostrar que en els pacients que presenten menys espècies bacterianes a la microbiota, la malaltia per la covid-19 pot progressar amb més gravetat», en paraules del cap de Microbiologia de l?hospital Doctor Balmis, Juan Carlos Rodríguez.

Per a l'anàlisi de les mostres s'ha recorregut a l'ús de seqüenciació massiva o tecnologia NGS, una tecnologia innovadora i complexa, segons María Paz Ventero, biòloga i investigadora principal de l'estudi.

Aquestes dades microbiològiques «s'han correlacionat amb un ampli nombre de variables clíniques com l'edat, el sexe, les malalties associades, la presa d'antibiòtics previs, la forma de presentació de la infecció i la seva evolució clínica, cosa que ha permès establir aquesta associació independent entre el microbioma i evolució de la malaltia», ha explicat Óscar Moreno, en representació de l'equip covid del centre.

La rellevància clínica d'aquesta troballa és que obre noves possibilitats per al pronòstic i el tractament d'aquests pacients.

«Un cop confirmada la nostra hipòtesi, el següent pas que volem fer és l'elaboració d'un kit ràpid, mitjançant tècniques moleculars senzilles i de baix cost, amb què avaluar la diversitat dels microorganismes de la microbiota nasofaríngia, predint en el moment de l'ingrés i de manera primerenca aquells pacients que podrien evolucionar cap a una malaltia greu», segons Rodríguez.

Aquest projecte ha estat finançat pel Fons Covid-19 de l'Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) dirigit a projectes de recerca sobre el SARS-CoV-2 i la malaltia covid-19 i està liderat pel Servei de Microbiologia de l'hospital alacantí a col·laboració amb el grup multidisciplinari amb la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx.

El Servei de Microbiologia és el laboratori de referència a la província, exceptuant el Departament d'Elx, per dur a terme la detecció de les variants de covid-19 per seqüenciació massiva.