L'epilèpsia, una malaltia neurològica sota el signe de l'estigmatització

La presidenta de la Societat Espanyola d'Epilèpsia (SEEP), María del Mar Carreño, afirma, en una entrevista amb Efe, que aquesta malaltia neurològica té «un gran estigma entre la població», en bona part, pel desconeixement que la societat veu en ella.

Amb l'objectiu de conscienciar i educar a la societat, cada segon dilluns de febrer es commemora el Dia Internacional de l'Epilèpsia, una malaltia que afecta unes 400.000 persones a Espanya i al voltant de 50 milions en el món.

L'epilèpsia és un dels trastorns neuronals més comuns, de caràcter crònic i per a la qual no existeix cura, si bé els tractaments han avançat i fins a un 70 per cent dels casos es controlen adequadament amb fàrmacs.

«A pesar que hem avançat molt en el coneixement d'aquesta patologia, a la gent li provoca respecte i fins i tot temor. L'epilèpsia continua sent una malaltia estigmatitzada que pot limitar molt la vida social i laboral del pacient, fins i tot s'ha confós amb un problema mental», assenyala a Efe la presidenta de la societat mèdica.

Aquesta malaltia la pot patir qualsevol persona, però hi ha dos moments en la vida en els quals és més freqüent sofrir-la, expliquen des de la SEEP: la infància en els primers mesos de vida i la senectut, ja que a partir dels 50 anys augmenta el risc, especialment a partir de 70.

L'epilèpsia pot manifestar-se de diverses formes com a espasmes musculars involuntaris, absències, convulsions o sensacions sensorials, podent arribar a perdre's la consciència.

«El principal problema de les crisis epilèptiques és que són impredictibles; poden ocórrer en qualsevol moment, i això limita la vida del pacient. Les crisis més serioses són les convulsions generalitzades, però hi ha crisis que no presenten sacsejades, encara que sí senyals d'absència», assenyala la doctora.

La presidenta de la Societat Espanyola d'Epilèpsia llança un altre missatge en el Dia Internacional: «Crec que seria imprescindible que tota la població sabés com actuar en cas de presenciar una crisi generalitzada».

Alguns tipus d'epilèpsies i crisis originades per aquesta malaltia són difícils de controlar: «Hi ha pacients que, per exemple, han tingut hemorràgies cerebrals o altres lesions. A aquests pacients cal avaluar-los periòdicament i fer-los proves com l'electroencefalograma. No està del tot clar que sigui adequat donar-los tractament de manera preventiva», sosté la presidenta de la SEEP.

Entre la varietat de medicaments antiepilèptics, uns 20 actualment, es troba l'ús del cànnabis medicinal sense THC.

«A Espanya tenim en farmàcies el cannabidiol, que es pot utilitzar com a tractament afegit per a tractar epilèpsies greus com la síndrome de Dravet o la síndrome de Lennox-Gastaut», assenyala la neuròloga.

No obstant això, existeixen pacients amb epilèpsia refractària, un problema que comporta la continuïtat de les crisis malgrat haver pres les medicines.

«S'ha de considerar la cirurgia en aquells pacients amb epilèpsia farmacorresistente, és a dir, quan les crisis continuen malgrat haver pres correctament els fàrmacs, especialment si existeix una lesió», assenyala l'especialista.

Aquesta malaltia, com unes altres, pot tenir un diagnòstic erroni. L'epilèpsia pot confondre's amb «síncopes vasovagals o cardíacs i amb crisis psicógeniques», indica la doctora Carreño.

«Existeixen moltes malalties que poden donar símptomes semblants, com la migranya, alteracions metabòliques o els accidents vasculars transitoris», conclou.