La crisi de la covid s'uneix a l'estrès climàtic que afronta l'aqüicultura

L'aqüicultura marina espanyola ha estat sotmesa de manera intensiva a factors d'estrès climàtic que l'han fet més vulnerable a la crisi generada per la pandèmia de la covid-19, una situació que ha afectat sobretot les empreses petites i familiars d'aquest sector.

Aquesta és una de les conclusions d'un estudi liderat per la Universitat d'Alacant (UA) i en el qual també han participat altres institucions acadèmiques i de recerca de València, Galícia i Itàlia que tracta d'analitzar els efectes derivats de la pandèmia en l'aqüicultura espanyola en un escenari de factors estressants propiciats pel canvi climàtic.

Els seus autors, encapçalats pels professors de la UA Pablo Sánchez Jerez, del Departament de Ciències de la Mar i Biologia Aplicada de la Facultat de Ciències, i Josep David Ballester, del Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal de l'Escola Politècnica Superior, se centren en dues zones d'Espanya com una major producció aqüícola: Galícia i Comunitat Valenciana.

També van realitzar la seva recerca a través d'una enquesta web a productors d'aquesta activitat.

Galícia ostenta la major producció de musclo, amb 255.514 tones en 2019, i la Comunitat Valenciana ha liderat en 2020 la de peixos d'aleta (exigua, daurada i llobarro) a Espanya, amb 11.380 tones (27,8% del total nacional). El sector de l'aqüicultura és important a la província d'Alacant (principalment, en la badia de Guardamar del Segura i El Campello) i la Regió de Múrcia.

Segons l'estudi, sembla que els sistemes d'aqüicultura que produeixen menys impacte ambiental com l'extensiva i la denominada aqüicultura multitròfica integrada (coneguda en les seves sigles en anglès com IMTA) -la cria de diferents espècies marines en un mateix entorn, en la qual es tracta de reduir al màxim la quantitat de residus abocats a l'ecosistema- són «una mica més resistents» a la repercussió de la crisi de la covid-19 que la intensiva.

La salut dels ecosistemes, vital per a l'aqüicultura

L'aqüicultura marina, un sector del qual Espanya és el principal productor a la Unió Europea (UE), «depèn fonamentalment de la qualitat ambiental, de la salut dels ecosistemes», ha recalcat Sánchez Jerez en declaracions a Efe.

Com a mesures alternatives per a garantir la sostenibilitat ambiental i econòmica de l'aqüicultura, aquest expert proposa, entre altres, «buscar espècies que siguin menys vulnerables a canvis de temperatura, com poden ser les Llisses llobarreres, o conrear amb sistemes tancats de recirculació en terra, coneguts com RAS», on es poden controlar les condicions de criança.

Igualment, Sánchez Jerez suggereix que «s'han de revisar els projectes de planificació espacial de l'aqüicultura per a delimitar les zones que en un futur sofriran en menor mesura els efectes del canvi climàtic, per a afavorir l'adaptació del sector a les noves condicions del medi marí».

El citat estudi exposa que, en analitzar els anys previs a la crisi de la pandèmia del coronavirus, es pot observar que el sector aqüícola marí espanyol «ja estava sota pressió a causa de multitud de factors estressants, en part derivats dels problemes del canvi climàtic».

Per exemple, la producció espanyola del llobarro va resultar molt afectada pel temporal Gloria en 2020 i el seu volum de producció en 2021 va ser un 25% menor que el de 2019, any en què es van comptabilitzar 27.335 tones, segons dades de GLOBEFISH (unitat del Departament de Pesca i Aqüicultura de la FAO) facilitats per Sánchez Jerez.

Al seu torn, el ràpid creixement d'algues tòxiques causa impactes negatius en el sistema pelàgic, la qual cosa perjudica la producció de musclos, afirma la recerca.

Un augment de la temperatura podria danyar la salut dels peixos

Amb l'arribada de la pandèmia i les limitacions associades al confinament i la mobilitat, les empreses que operen en el sector van sofrir dificultats logístiques en el comerç, particularment en relació amb el transport i les restriccions frontereres, la qual cosa va conduir a una caiguda en les vendes de peix fresc a Espanya, estimada en un 30% en la primera etapa de la crisi de la covid-19.

El treball en el qual han participat la UA i les altres institucions acadèmiques constata que «l'augment de la temperatura fins a un cert límit afavoreix la producció aqüícola, però més enllà del límit òptim, l'estrès metabòlic causat per la temperatura afecta negativament al creixement, el consum d'aliments i/o la salut dels peixos en cultiu».

Com a reflexió general, Sánchez Jerez considera que «cal reduir els efectes del canvi climàtic, generar mesures d'adaptació i mitigació, i prendre's molt de debò que això repercutirà en moltes activitats productives que depenen de les condicions ambientals, com l'agricultura, la ramaderia i l'aqüicultura».