Un fàrmac contra l'alcoholisme protegeix de la lesió pulmonar de la covid

Eldisulfiramés un vell conegut de la disciplina farmacèutica: es va aprovar fa ja més de 70 anys per a tractar l'alcoholisme. No obstant això, ara, els investigadors li han trobat un altre ús: pel que sembla, aquesta substància és capaç de protegir els nostres pulmons enfront de les lesions pulmonars que causen en ells infeccions com lacovid.

Eldisulfiramté l'ús potencial de protegir contra uns certs tipus de lesions pulmonars, incloent les que són característiques de la infecció pel SARS-CoV-2, tal com exposa un article publicat en el mitjà especialitzatJCIInsight.

Concretament, les lesions contra les quals el fàrmac sembla ser efectiu són les que deriven de la formació per part de les cèl·lules immunitàries d'unes estructures en forma de xarxa denominades paranys extracelul·lars de neutròfils oNET.

Aquestes estructures tenen la capacitat d'atrapar i eliminar organismes infecciosos, però al mateix temps perjudiquen els pulmons i els vasos sanguinis, provocant acumulació de líquid en els pulmons (EDM)i afavorint la formació de trombes.

Doncs bé, des de 2020 els científics saben que eldisulfiramté la propietat d'inhibir en part el procés inflamatori que desencadena la formació deNET, ja que interfereix amb una molècula necessària per a això, lagasderminaD.

Aquests efectes s'han provat, amb èxit, en models de ratolí, que si eren tractats ambdisulfiramveien augmentar la seva taxa de supervivència davant les lesions pulmonars des d'un 40 fins a un 95%.

En models animals, fins i tot, eldisulfiramha donat millors resultats que el principal fàrmac emprat actualment en el tractament de lacovidgreu, la dexametasona.

Lahistòriadelfàrmac

La història deldisulfiramestà plena de girs sorprenents. Originalment era un compost emprat en la producció industrial de cautxú, però un bon dia de 1948 un grup d'investigadors va veure en aquest químic potencial com a tractament antiparasitari i va decidir començar una sèrie d'assajos clínics en aquest sentit.

Els científics en qüestió van provar la substància ells mateixos, i encara que no sembla que realment fos tan efectiu contra els paràsits, la qual cosa sí que van observar és que interactuava violentament amb les begudes alcohòliques. Tant va ser així que els afectats de seguida van albirar el seu potencial com a tractament per a l'alcoholisme.

I és que eldisulfiramintervé en lametabolització de l'alcohol, impedint que elacetaldehides transformi en àcid acètic. Cal assenyalar que elacetaldehidés un dels metabòlits de l'alcohol responsables de la ressaca.

D'aquesta manera, els qui ingereixen alcohol al costat dedisulfirampateixen una reacció, entre 5 i 10 minuts després, que inclou erupcions cutànies, taquicàrdia, respiració entretallada, nàusees i vòmits (i, en casos extrems, pot arribar a ser letal). La idea és que aquest cruel efecte dissuadeixi al pacient de beure alcohol.