Política
Absolt l'acusat d'assetjar els fills d'Irene Montero i Pablo Iglesias
La fiscalia demanava un any de presó per un periodista d'OK Diario i l'exvicepresident parla d'«impunitat»
El Jutjat penal número 30 de Madrid ha absolt al periodista d'OK Diario Alejandro Entrambasaguas del delicte d'assetjament al novembre i desembre de 2019 als fills menors de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, i l'exvicepresident del Govern Pablo Iglesias i a la seva cuidadora.
La Fiscalia va demanar un any de presó per al periodista al qual va acusar d'assetjar als dos nens de 17 mesos i a la seva cuidadora en trucar reiteradament a aquesta, el telèfon mòbil de la qual va aconseguir a través dels veïns, dir diverses vegades al porter automàtic de l'habitatge en la qual estaven els menors i entrar en zones comunes de la urbanització, a vegades amb càmeres d'enregistrament.
Pablo Iglesias ha anunciat que recorreran la sentència en un missatge en el seu compte de Twitter en el qual lamenta: «Contra el criteri de la Fiscalia que demanava un any de presó, el jutge determina que els nostres fills no van ser assetjats pel 'periodista' d'OK Diario. Recorrerem però fa mal en l'ànima la impunitat i la sensació que, si no fóssim nosaltres, tot seria diferent».
En la seva sentència el jutge entén que l'actuació de l'acusat no va constituir un delicte perquè «ni pels actes per si mateixos ni per la forma en què van ser executats, ni pel seu número, ni pel lapse temporal en què es van realitzar permet considerar l'existència de fustigació encara que generessin una inquietud molt rellevant a la cuidadora i als pares dels menors».
El magistrat declara provat que a l'octubre de 2019 l'acusat va tenir coneixement que els fills d'Irene Montero i Pablo Iglesias acudien a un habitatge de Galapagar (Madrid) on eren cuidats per una dona.
«Donada la repercussió pública dels progenitors per tenir càrrecs polítics de notòria rellevància l'acusat, en la seva condició de periodista, pretenia iniciar una recerca sobre les condicions en les quals es desenvolupa l'activitat professional de la cuidadora i la seva relació amb aquells», afegeix.
Agrega que per a això es va personar per primera vegada en el domicili en el qual estaven els menors el 7 de novembre de 2019 per a parlar amb la cuidadora per a això va trucar al timbre en diverses ocasions, marxant-se seguidament sense aconseguir el seu propòsit.
La resolució relata que seguidament en aquests dies l'acusat va trucar per telèfon a la cuidadora quatre o cinc vegades sense que tampoc aconseguís parlar amb ella ja que no li va respondre.
El 14 de novembre va estar amb una altra persona prop de la porta de la urbanització del domicili de la cuidadora encara que no va baixar del cotxe i el dia 26 següent va tornar al lloc on va realitzar un enregistrament curt.
El 3 de desembre va tornar, va trucar al porter automàtic de l'habitatge diverses vegades i li va contestar un home que li va dir que no hi havia cap guarderia en aquest lloc, davant el que l'acusat se'n va anar.
Per al jutge la cuidadora «va ser l'única agreujada, és a dir l'única que va suportar els actes d'acostament i de comunicació no consentits de l'acusat i per tant l'única que tenia la facultat de decidir si s'obria o no un procés penal».
I afegeix que «la interposició de la querella per Irene Montero i Pablo Iglesias va privar a la perjudicada d'aquesta facultat perquè ells van decidir per ella».
El jutge considera a més que l'alarma que va provocar una certa alteració en l'estat d'ànim dels pares dels menors i que els va induir a reforçar la protecció policial no va tenir el seu origen tant en el que va fer el periodista sinó en la seva consideració d'intrús que havia accedit a un lloc que es volia mantenir en secret.
L'acusat va declarar en el judici que només tractava de confirmar si com li van comunicar en un correu electrònic anònim la denominada «mare de dia» que cuidava a diversos nens en una urbanització de Galapagar exercia de manera il·legal i si al lloc acudien els fills d'Irene Montero i Pablo Iglesias.
Per la seva part aquests van manifestar que van témer per la seguretat dels nens perquè no sabien fins a on arribaria el periodista.