Descobreixen un virus intestinal que millora la memòria i la capacitat cognitiva

Un estudi de l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona Josep Trueta (IDIBGI)i en el qual ha participat la Universitat deAlicantea(UA) ha associat la presència del virusCaudoviralesa lamicrobiotaintestinal a una millora de les funcions cognitives i de la memòria en humans, ratolins i mosques.

Els resultats de l'article, liderat pels doctors JordiMayneris-Perxachsi José Manuel Fernández-Real, del grup de Nutrició,Eumetabolisme i Salut de l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona Josep Trueta, demostren que els bacteriòfags presents en lamicrobiotaintestinal influeixen en la relació entre el microbioma i el cervell.

En la recerca també ha col·laborat els investigadors Manuel Martínez-García i Francisco Martínez-Hernández, del departament de Fisiologia Genètica i Microbiologia de la UA, en una aportació centrada en la identificació, a través d'eines bioinformàtiques, dels virus implicats en els processos de memòria, així com a detectar les cèl·luleshospedadoresd'aquests patògens.

La Universitat d'Alacant ha explicat que la recerca s'ha centrat en l'estudi de dos tipus de bacteriòfags prevalents -un tipus de virus que es replica dins dels bacteris que representa un dels majors buits en el coneixement del microbioma humà- en nostramicrobiotaintestinal: elsCaudoviralesi elsMicroviridae.

En una mostra de 114 persones, que després s'ha ampliat a 942 subjectes, els investigadors han trobat que «els individus amb mésCaudoviralestenien un millor rendiment dels processos executius i la memòria verbal, i, en canvi, la presència de majors nivells deMicroviridaees relacionaven amb una major deterioració de les capacitats executives del cervell», ha explicat Fernández-Real.

Així mateix, per a saber com les persones poden accedir a aquests virus, els investigadors van realitzar enquestes alimentàries als participants per a conèixer la seva dieta i van trobar que els individus amb méscaudoviralesen lamicrobiotaintestinal consumien més productes lactis de manera habitual.

Relació entre la ingesta de lactis i les funciones cognitives

Aquesta troballa també s'uneix a algunes recerques prèvies, que assenyalaven que les persones que prenien més lactis tenien millors funcions cognitives.

Amb l'objectiu de reforçar encara més el resultat, es va fer un experiment amb ratolins, mitjançant lamicrobiotapresent en les diferents mostres de la femta humana, que van ser trasplantades a l'intestí dels rosegadors.

«Els ratolins que van rebre unamicrobiotarica enCaudoviralesvan presentar un millor rendiment cognitiu que els altres ratolins, amb millores importants a nivell de la memòria espacial i de la memòria emocional», ha afirmat el doctor, també participant en el projecte, Rafael Maldonado.

Un segon experiment de confirmació es va realitzar mitjançant la utilització de mosques (Drosophilamelanogaster)com a model animal, també conegudes com les mosques de la fruita.

Primer, un grup de mosques va ser alimentat amb sèrum làctic, i va demostrar tenir més memòria que l'altre grup deDrosophilaque va ingerir el sèrum làctic esterilitzat, i per tant, sense virus.

L'experiment es va repetir, però en aquest cas es va suplementar l'alimentació de les mosques amb els bacteriòfags aïllats i els resultats es van replicar de nou; observant un grup de gens en el cervell de la mosca, els autors van trobar que la presència delsCaudoviralesregulava a l'alça els gens associats amb la memòria.

Des de la UA han conclòs que els resultats d'aquest estudi reforcen la consideració dels virus bacteriòfags com a actors influents en la relació entre el microbioma humà i el cervell i, a més, el treball obre la porta a noves línies de recerca com l'estudi de possibles suplements en la dieta amb aquest virus de forma aïllada per a millorar les capacitats cognitives de les persones.

A més delIDIBGIi la UA, han participat el grup de recerca enNeurofarmacologíaliderat pel doctor Rafael Maldonado en la Universitat Pompeu Fabra; el grup de Microbioma Humà de la FundacióFisabio; l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio)de la Universitat de València i el Consell Superior de Recerques Mèdiques (CSIC), iCIBERESP.