Desenvolupen un nou test que aspira a reemplaçar a les PCR

Un grup d'investigadors de la Universitat Estatal d'Arizona i de la Universitat de Washington (totes dues dels Estats Units) han desenvolupat un nou mètode de detecció de virus com el SARS-CoV-2 o l'ebola, tal com recull el mitjàMedscape.

El sistema pretén superar alguns dels inconvenients dels mitjans de detecció habituals, com són ELISA (test perimmunoabsorció lligat a enzims, per les seves sigles en anglès) iPCR(Reacció en Cadena de la Polimerasa): en el cas del primer, la seva menor especificitat i, en el del segon, els alts requeriments d'equip i personal especialitzats.

Els test ELISA funcionen com un cadenat i una clau: mesuren la quantitat d'un determinat anticòs que 'encaixa' amb determinat antigen, fixat a una placa de plàstic amb un test colorimètric.

Les provesPCR, per part seva, amplifiquen una seqüència d'ADN específica amb un partidor (una cadena d'àcid nucleic que serveix de punt de partida per a la replicació de l'ADN i, a través d'un tint acoblat a aquest partidor, mesuren la concentració d'aquesta seqüència d'ADN.

Tots dos requereixen d'equip i personal especialitzat, la qual cosa encareix i complica la seva realització, especialment en escales massives. La resposta a això, opinen els investigadors que han desenvolupat aquest sistema, estaria en els 'nanocossos'i en els 'nanosensors'que poden detectar-los.

Elsnanocossos, expliquen, són fragments d'anticòs que, en aquest cas, s'uneixen a un antigen específic, laestreptavidina. Laestreptavidina, al seu torn, és molt afí a labiotina, una vitamina; aquesta interacció permet que elsnanocossoss'uneixin a partícules d'or que actuen com a senyalitzador que identifica l'antigen. A través de leds ifotodetectors, posteriorment es realitza un mesurament colorimètric de la preparació que llança el resultat.

Més barat i més sensible

Els responsables de l'invent han anat més enllà, desenvolupant també un dispositiu que converteix el color absorbit per les partícules d'or en un corrent elèctric a mesura que la llum passa a través de la preparació. Així, obtenen lectures colorimètriques, espectromètriques i electròniques que llancen la quantitat d'antigen present (i, per tant, la magnitud de la infecció).

A més, destaquen els avantatges que podria tenir aquest mètode: un cost reduït (al voltant d'un cèntim cada test), la seva velocitat (entre 15 i20 minuts)i la seva sensibilitat (més de 10 vegades superior a la d'un test ELISA.

Cal assenyalar, no obstant això, que la prova es realitza sobre una mostra de sang, i no una de saliva. Aquesta tecnologia, d'altra banda, pot adaptar-se per a altres antígens, amb el que pot servir per a detectar molts virus diferents.