Judicial
La justícia europea obre la porta a retirar el tabac que superi l'emissió tòxica permesa
Segons l'òrgan, existeix una directiva europea que controla els valors de quitrà i monòxid de carbó permesos
Multes de fins a 10.000 euros als establiments que venguin tabac mentolat a partir del 20 de maig
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va obrir la porta aquest dimarts a retirar del mercat aquells cigarrets amb filtre que sobrepassin els nivells màxims d'emissions tòxiques fixats per la legislació comunitària, en la resolució d'una qüestió prejudicial plantejada per Països Baixos.
En la seva sentència, la cort europea va estipular que els topalls establerts per Brussel·les en matèria d'emissions de quitrà, nicotina i monòxid de carboni del tabac han d'aplicar-se, sense excepcions, a tots els fabricants de cigarrets que comercialitzin els seus productes en els Vint-i-set.
Malgrat que aquesta regulació no s'hagi publicat formalment en el Diari Oficial de la Unió Europea, l'equivalent comunitari del Boletín Oficial del Estado (BOE), el tribunal de Luxemburg estima que els llindars màxims d'emissions són de degut compliment per a les empreses fabricadores.
La raó és que, segons els jutges, existeix una directiva europea sobre tabaquisme que, en el seu cas, sí que està publicada en el Diari Oficial de la UE i que, de manera indirecta, ja remet a l'altra regulació comunitària sobre nivells permesos de quitrà, nicotina i monòxid de carboni en els cigarrets de filtre.
Qui posa els límits?
Aquests màxims fixats per Brussel·les són els mateixos que estableix l'Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO, per les seves sigles en anglès), l'ens que vela per homogeneïtzar a escala global les normes de comercialització i de seguretat de tots els productes.
En la sentència, el TJUE declara aquests càlculs com a «apropiats» i recorda que els llindars han de basar-se «en un nivell elevat de protecció per a la salut humana, especialment -puntualitza el tribunal- pel que respecta als joves».
Precisament, l'origen d'aquest cas parteix d'una demanda de la Fundació per a la Prevenció del Tabaquisme en Països Baixos, que al costat de 14 entitats més, van demanar a l'Autoritat Neerlandesa d'Aliments i Productes que retirés del mercat els cigarrets que no s'ajustessin als nivells màxims d'emissions tòxiques.
Com que l'Autoritat Neerlandesa va rebutjar la demanda de les entitats, interposada per via administrativa, aquestes van decidir portar el cas a la justícia ordinària, que va acabar elevant el cas al TJUE perquè es pronunciés en una qüestió prejudicial.
Es tracta d'un mecanisme que permet als tribunals de cada Estat membre de la UE preguntar a la justícia europea sobre la seva interpretació del Dret comunitari, abans d'emetre ells una sentència que resolgui, a escala nacional, el litigi obert.