El govern obligarà els hospitals públics a tenir professionals que practiquin avortaments

La reforma de la llei de l'avortament que dissenya Igualtat obliga als hospitals públics amb servei de ginecologia i obstetrícia a comptar amb professionals que practiquin avortaments, elimina l'obligació del període de reflexió de tres dies i acaba amb l'exigència del consentiment patern per a les noies de 16 i 17 anys.

L'ha anunciat la ministra d'Igualtat, Irene Montero, durant la seva compareixença en la comissió corresponent del Congrés, en la qual ha indicat que serà la dona qui decideixi el mètode d'interrupció de l'embaràs; en el centre de salut li donaran tota la informació necessària i la derivaran a l'hospital per procediment d'urgència.

La reforma elimina el consentiment patern que va introduir el Govern del PP per a les menors de 16 i 17 anys: «De la mateixa manera que són responsables per a treballar o tenir relacions sexuals, ho són per a decidir sobre els seus cossos», ha incidit Montero.

Igualtat aposta també per avançar en el reconeixement d'un permís maternal prepart; prevenir i erradicar «la violènciaginecobstètricai impulsar les bones pràctiques que molts hospitals» ja desenvolupen; garantir la salut menstrual i oferir educació sexual en tots el nivells educatius.

«És responsabilitat de l'Estat oferir una educació que permeti l'acostament dels més petits a la sexualitat des de la igualtat i el respecte a l'altre, a l'altra», ha manifestat la ministra.

En el seu discurs ha reiterat els obstacles que pateixen moltes dones i que els impedeixen exercir el seu dret a avortar, com «la pressió i les crítiques» que pateixen o l'haver de desplaçar-se centenars de quilòmetres perquè «no existeixen recursos públics a les seves províncies per a fer-ho».

El 87,25% de les interrupcions voluntàries de l'embaràs de 2020 es van realitzar en entorns extra hospitalaris, dels quals el 78,04% van ser en centres privats. «Existeix un problema d'accessibilitat, gratuïtat i equitat territorial», ha dit.

Ni Madrid, ni Extremadura, ni Castella-la Manxa, ni Murcia han practicat avortaments en centres públics durant 2020 i en dotze províncies no s'ha notificat ni un en els últims cinc anys, ni tan sols en centres privats, d'acord amb les dades el Ministeri de Sanitat.

Després de recordar que hi ha hospitals en els quals tots els seus professionals es declaren objectors de consciència «i comunitats que al·ludeixen a això per a explicar per què no assumeixen els avortaments en la sanitat pública», Montero ha subratllat el seu propòsit de «blindar» el dret a l'avortament en els centres públics.

Ha reconegut que l'objecció de consciència és un dret constitucional que l'Executiu respectarà «escrupolosament», però ha insistit que «no pot suposar una barrera» en els drets de les dones.

I ha avançat que es prendrà com a referència la llei de l'eutanàsia, una norma que va apostar per crear un registre de professionals objectors de consciència.

Així, tots els hospitals amb servei de ginecologia i obstetrícia «hauran de tenir professionals que puguin garantir la interrupció voluntària de l'embaràs».

Segons Montero, només es lliurarà a les dones «el sobre» que se'ls dona en l'actualitat on se'ls demana que reflexionin sobre la possibilitat de ser mares, si aquestes ho sol·liciten.

Amb la legislació actual «obliguem per llei a totes les dones a reflexionar durant tres dies, com si les seves decisions no fossin legítimes. S'imaginen, senyories, que això succeís amb un home que acudeix al centre de salut per a protegir el dret a la salut?», s'ha preguntat.

La norma també habilitarà una línia telefònica especialitzada en drets sexuals i reproductius, on l'informarà les dones del procediment per a avortar.

Montero ha incidit també en la necessitat de rebaixar l'IVA del 10% que suporten els productes de salut menstrual, higiene femenina i els bolquers per als nens i altres productes essencials, perquè «siguin accessibles sempre i per a totes les dones».

La titular d'Igualtat, que ha reivindicat una política feminista, ha carregat contra el «bloc reaccionari» i ha assegurat que la qualitat democràtica d'un país es mesura també en funció de la seva capacitat de garantir els drets sexuals i reproductius de les dones.