Què passa al cervell quan morim?

Un estudi publicat recentment a la revista de divulgació científica Frontiers in Aging Neuroscience revela que minuts abans de morir pel nostre cap passa una tempesta de records sobre el que ha estat tota una vida.

L'estudi suggereix que el cervell pot romandre actiu i coordinat durant i després de la transició a la mort, i fins i tot pot estar programat per orquestrar tota l'experiència.

El somieig d'estar vivint tota una vida en qüestió de segons, com un llampec, i a més amb la sensació d'estar fora del cos, és un procés conegut com a «record de la vida». És una vivència similar al que se sent en tenir una experiència propera a la mort.

Per arribar a aquesta conclusió, l'equip liderat pel neurocirurgià Ajmal Zemmar va analitzar les ones cerebrals d'un pacient de 87 anys que havia desenvolupat epilèpsia. Tot i que el seu objectiu no era descobrir què és el que li passa al nostre cervell en experiències properes a la mort, es van trobar amb unes dades mai abans registrades que han volgut compartir amb la comunitat científica.

Quan un pacient de 87 anys va desenvolupar epilèpsia, el doctor Raúl Vicente, de la Universitat de Tartu (Estònia), i els seus companys van utilitzar l'electroencefalografia contínua per detectar els atacs i tractar el pacient. Durant aquests enregistraments, el pacient va patir un infart i va morir. Aquest esdeveniment inesperat va permetre que els científics registressin per primera vegada l'activitat d'un cervell humà moribund, assenyalen els investigadors en una nota de premsa.

Quan acaba la vida?

«Vam mesurar 900 segons d'activitat cerebral al voltant del moment de la mort i ens vam proposar investigar què passava en els 30 segons anteriors i posteriors a que el cor deixés de bategar», explica el doctor Ajmal Zemmar, neurocirurgià de la Universitat de Louisville ( EUA), que va organitzar l'estudi.

«Just abans i després que el cor deixés de funcionar, observem canvis en una banda específica d'oscil·lacions neuronals, les anomenades oscil·lacions gamma, però també en altres com les oscil·lacions delta, theta, alfa i beta».

Les oscil·lacions cerebrals (més conegudes com a «ones cerebrals») són patrons d'activitat cerebral rítmica normalment presents als cervells humans vius. Els diferents tipus d'oscil·lacions, inclosa la gamma, intervenen en funcions altament cognitives, com ara la concentració, el son, la meditació, la recuperació de la memòria, el processament de la informació i la percepció conscient, igual que les associades als records.

«A través de la generació d'oscil·lacions implicades en la recuperació de la memòria, el cervell podria estar reproduint un últim record dels esdeveniments importants de la vida just abans de morir, semblant als reportats a les experiències properes a la mort», va especular Zemmar. «Aquestes troballes desafien la nostra comprensió de quan acaba exactament la vida i generen preguntes posteriors importants, com les relacionades amb el moment de la donació d'òrgans».

Una font d'esperança

Tot i que aquest estudi és el primer d'aquest tipus que mesura l'activitat cerebral en viu durant el procés de la mort en els éssers humans, prèviament s'han observat canvis similars en les oscil·lacions gamma en rates mantingudes en entorns controlats. Això vol dir que és possible que, durant la mort, el cervell organitzi i executi una resposta biològica que podria conservar-se en totes les espècies.

No obstant això, aquests mesuraments es basen en un sol cas i procedeixen del cervell d'un pacient que havia patit lesions, convulsions i inflor, cosa que complica la interpretació de les dades. Tot i això, Zemmar té previst investigar més casos i veu aquests resultats com una font d'esperança.

«Com a neurocirurgià, de vegades m'enfronto a la pèrdua. És indescriptiblement difícil donar la notícia de la mort als familiars angoixats», va dir. «Una cosa que podem aprendre d'aquesta investigació és que, encara que els nostres éssers estimats tinguin els ulls tancats i estiguin llestos per deixar-nos i per fi descansar, els seus cervells poden estar reproduint alguns dels moments més agradables que van experimentar a les seves vides».